Perquè commemorem el dia 8 de març?
Com sorgeix aquesta idea?
Qui la va impulsar?
Tot i que és una celebració anual, segur que moltes de vosaltres, no en sabeu l'origen. I es que van ser una sèrie d'aconteixements, i no un fet aïllat, el que va donar origen a aquesta diada.
La celebració del Dia Internacional de les Dones, s'emmarca doncs, en un context històric, socioeconòmic i ideològic ampli: les primeres conferències de les dones socialistes a Europa, les vagues del sector tèxtil als EEUU, el posicionament de les dones russes, són elements que es concatenen en el temps i juguen un paper que cal que no es perdi en l'oblit.
 |
| "Shirtwaist" |
1909/1910- Vaga del sector tèxtil novaiorquès. Els llocs de treball de la industria tèxtil sempre han estat ocupats per una majoria de mà d’obra femenina a tots els països, sobretot pel que fa al personal de línia, les escales jeràrquiques més baixes. Triangle Shirtwaist Company (SC) és una companyia ubicada al centre de Manhattan (Nova York) La firma confecciona “shirtwaist”, peces de vestir femenines molt en voga a finals del segle XIX i inicis del XX. Conjuntament amb una faldilla llarga fins als turmells, forma part del vestit de diari de les dones. Les condicions en què es treballa als inicis del segle passat són les següents: Jornades laborals de vuit del matí a sis de la tarda, dissabtes inclosos. Descans de ½ hora per dinar. 56 hores setmanals que arriben fàcilment a les 70 en períodes de més activitat. Salaris misèrrims, condicions insalubres i perilloses. És el marc usual en el sector tèxtil de l’època. Els/les treballador(e)s, majoritàriament són dones joves immigrants que a penes parlen l’anglès.
 |
| Treballadores tèxtils Mill Cotton Company 1908 |
El 27 de setembre de 1909 succeeix un incident a la Triangle SC. 400 treballador(e)s es llencen al carrer. La Lliga de Dones, una associació progressista de dones blanques de classe mitja se solidaritza amb la causa de les dones immigrants treballadores per lluitar pels seus drets.
Aquell 27 de setembre ajuden els piquets de les obreres, fent una barrera humana per protegir-les dels matons i de la provocació de la policia. Poc desprès, organitzen una assemblea històrica on es convoca una vaga general de tot el sector tèxtil.
La marxa del Triangle s’estén. La reivindicació de millores en les condicions laborals és seguida per tot el país i desemboca en una vaga general a finals de novembre de 1909. Marxen més de 20.000 treballadors(e)s.
La vaga dura tretze setmanes. Es dóna per finalitzada el 15 de febrer de 1910. Els resultats són desiguals: 339 firmes pacten amb els seus treballador(e)s. 13 companyies -entre elles la “Triangle Shirtwaist Company (SC) ” no arriben a acords.
Estem a Europa. Corre l’any 1910. La II Conferència Internacional de Dones Socialistes es reuneix a Copenhaguen. A proposta de Clara Zetkin, líder del moviment internacional de dones socialistes es proclama de forma unànime “el Dia Internacional de la Dona Treballadora”. Són més de 100 dones procedents de 17 països, entre elles les tres primeres dones escollides en el parlament finés. Amb això, Zetkin aconsegueix reforçar els llaços de solidaritat i d’identitat entre les dones socialistes de tots els països, al temps que fa de la reivindicació del dret a vot de les dones una demanda internacional.
 |
| Clara Zetkin i Rosa Lúxemburg |
L’any 1911. Conseqüència de la decisió adoptada a Copenhaguen l’any anterior, el Dia Internacional de les Dones se celebra per primera vegada el 19 de març a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. Es fan mítings als quals assisteixen més d’un milió de dones i d’homes. Es demana el dret a votar i a ocupar càrrecs públics. S’exigeix el dret a la formació, al treball i a la no discriminació laboral.
No ha passat ni una setmana de la primera celebració del Dia Internacional de les Dones. És un dissabte. Són les 4:40 de la tarda. A les tres últimes plantes de l’edifici de 10 pisos, hi estan treballant 600 persones, la majoria dones. Els caps mantenen les portes tancades per “evitar els robatoris”. De forma fortuïta es declara un incendi. Es propaga en minuts. Tot succeeix en mitja hora. Només hi ha una sortida d’emergència en tot l’edifici. El foc s’escampa per les tres últimes plantes de l’edifici. Algunes de les dones poden escapar, però ràpidament la sortida d’emergència queda tallada pel foc.
 |
| Imatge de l'incendi de la fàbrica Triangle |
Els amos també es troben a l’edifici. Surten per dalt, per la teulada.El personal desconeix aquesta possibilitat ja que sempre han fet servir els ascensors per arribar a la feina. El dia de l’incendi un dels dos ascensors no funciona.
50 cossos cremats es troben a la novena planta. D’altres, estavellats i mig cremats al carrer. Mai no s’havia vist una tragèdia d’aquestes característiques. El saldo és de 141 persones mortes. 125 són dones d’entre 16 i 23 anys. En la seva majoria immigrants italianes i jueves.
 |
| Victimes de l'incendi |
 |
| Els funerals per les víctimes van ser multitudinaris |
Ningú no sap com ha començat l’incendi, tot i que abans ja n’hi havia hagut quatre més. De fet, l’edifici s’havia declarat com insegur per les autoritats per la insuficiència de sortides d’emergència. L’esdeveniment té importants repercussions a la legislació laboral dels Estats Units. Des d’aleshores, les commemoracions del Dia Internacional de les Dones sempre es farà referència a les condicions laborals que condueixen al desastre.
Si bé, tant la vaga com l’incendi formen part de l’univers simbòlic del naixement del Dia de les Dones, altres elements històrics ajuden a configurar-lo.
Les dones comencen a celebrar mítings durant el mes de març per protestar per la guerra o per solidaritzar-se amb altres dones, en el marc dels moviments en pro de la pau que sorgeixen en vigília de la primera guerra mundial.
 |
| Alexandra Kollontai |
A Rússia, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1913. Fou promogut en gran part per la líder del moviment proletari de dones russes, Alexandra Kollontai (1872-1952) no com una celebració de totes les dones sinó només de les dones proletàries. Per aquest motiu, encara avui, les organitzacions polítiques d'esquerra anomenen el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora.
 |
| Dones treballant en una fàbrica d'armament |
El 23 de febrer de 1917 (8 de març del calendari occidental), les obreres d'una fàbrica d'armament de Petrograd es van amotinar per la manca d'aliments i el seu elevat preu. Les dones russes es declaren en vaga amb el lema de "pa i pau". L’amotinament de les dones russes davant de la falta d’aliments, dóna inici al procés que porta a la Revolució Russa el mes d'octubre d’aquell mateix any. Quatre dies després el Tsar abdica. El govern provisional concedeix a les dones russes el dret al vot.
Aquest fet, que cal emmarcar en el procés revolucionari que va culminar el mes d'octubre del mateix any, és el que va donar lloc a què el dia Internacional de la Dona es passés a celebrar, sense cap més canvi fins als nostres dies, el 8 de març.
Malgrat l’esclat de la II Guerra Mundial, el Dia Internacional de la Dona es va seguir celebrant, però donant un altre caire a la celebració. L’any 1944, en l’acte que va tenir lloc a Londres, es va configurar al voltant de la pau. L’any següent, també a Londres, s’impulsava la necessitat d’elaborar una carta on s’incloguessin els drets polítics, socials, econòmics i educacionals de les dones, proposta que es va dedicar a promoure una comissió creada per les Nacions Unides. Però no va ser fins l’any 1977, que les Nacions Unides van adoptar una resolució que convidava tots els països a consagrar un dia a la celebració dels drets de les dones i de la pau internacional. El 8 de Març va esdevenir aquest dia de reconeixement.
Per saber-ne més:
Los Orígenes la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945 / Ana Isabel Álvarez González.
Los Derechos de la mujer : desde los orígenes hasta nuestros días / Ney Bensadon.
La Mujer en el desarrollo social / Alexandra Kollontai. Madrid : Guadarrama, cop. 1976.
