Encerts
Les rodes de premsa prèvies de Gerard Piqué i Luis Enrique havien desencadenat una certa sensació de tranquil·litat en els seguidors blaugranes després de la mala imatge transmesa a la segona part del clàssic. De fet, molts pensàvem que el Barça havia jugat contra el Madrid amb una marxa menys, tenint en compte el coixí de punts a la Lliga. Ara bé, la primera mitja hora de l’anada dels quarts de finals va mostrar totes les mancances físiques i tàctiques de l’equip català.
Els primers trenta-sis minuts del partit contra l’Atlètic van ser un autèntic despropòsit, demostrant que l’equip de Luis Enrique està molt lluny del millor moment de forma. Si és ben cert que l’estat físic de la majoria de jugadors del Barça està per sota de l’esperat en aquests moments de la temporada, el més preocupant és el desordre en la construcció de joc i en la recuperació de pilota. Aquesta primera mitja hora d’agonia va deixar en evidència que Busquets i Rakitic que havien de tapar les línies de passada que es generaven entre el mig del camp i la frontal de l’àrea culé. De fet, el gol de Torres es culpa d’aquesta mala col·locació, ja que Piqué ha de sortir de l’eix de la defensa per ajudar a Busquets en la pressió a Koke i genera un espai a la seva esquena que ni Alves ni Mascherano ocupen.
De fet, el resultat de la primera part és enganyós, ja que els madrilenys podien haver marxat als vestidors amb dos gols a favor però una extraordinària mà de Ter Stegen va evitar que Griezmann anotés el seu primer gol al Barça amb la samarreta colchonera. No obstant això, el partit ofensiu de l’Atlètic es va acabar quan Torres va decidir que ja havia
Get Arnau Perendreu’s stories in your inbox
Join Medium for free to get updates from this writer.
Amb un home menys, l’Atlètic va fer allò que millor sap fer tancar-se a darrere (com l’Inter de Milà l’any 2010) i perdre temps. Els nou minuts restants de la primera part el Barça va continuar en la seva mala línia i no genera ocasions clares, tret d’un remat de cap de Neymar a centrada d’un Dani Alves que ahir semblava David Beckham. Així doncs, la primera part dels blaugranes havia sigut decebedora i s’esperava que el tècnic asturià trobés la fórmula per capgirar el marcador.
Si fem una mica de retrospectiva, ens adonem que el Barça d’aquesta temporada i el de la temporada anterior tenen una clara diferència: el moment en què es resolen els partits. L’any passat els partits s’acostumaven a resoldre a la primera part; en canvi, aquesta temporada les segones parts acostumen a ser les més importants. L’equip català cansa els equips durant les primeres parts a base de possessió i els remata a les segones a base de transicions. Això, ahir no ho podien fer. Per tant, Luis Enrique va recuperar l’essència que ha fet gran al Barça: el teva-meva (“I have the ball, I pass the ball” que espetegava Guardiola).
Ara bé, a diferència del tècnic català que omplia la frontal de l’àrea per crear ràpides combinacions mortals, l’asturià opta per omplir les bandes per buidar el mig i invocar a Houdini per fer aparèixer jugadors de la segona línia. I els dos gols d’ahir de Suárez en són un clar exemple. De fet, la narració del primer gol de Joan Maria Pou a RAC1 ho relata de forma molt visual: “el depredador estava amagat darrere d’un arbre, semblava que no hi era”. El primer encert del Barça va ser aquest, jugar al factor sorpresa.
El segon encert va ser un d’aquells que s’ha d’atribuir completament al cos tècnic blaugrana. Van fer una lectura magistral de què necessitava l’equip en aquell moment i van optar per canviar a Rakitic per Rafinha. Ningú podia pensar que un jugador que reapareixia podia ser el primer canvi. De fet, el canvi lògic hauria sigut Sergi Roberto per forma de jugar i per continuïtat. No obstant això, el canvi de Rafinha va ser vital per aconseguir els dos gols que van suposar la victòria. En aquell moment, el Barça necessitava estimar la pilota combinar en curt i en llarg, mobilitat entre línies i crear superioritats per banda. Rafinha era el jugador ideal, ja que ha mamat des de ben petit què és el Barça i, a diferència de Rakitic, ajudava a Alves a crear superioritat. Casualitat o causalitat des de l’entrada del jove brasiler, els blaugranes van bolcar el seu joc a la banda d’Alves que ahir tenir un guant.
Dos encerts que van suposar dos gols però que van deixar la sensació que el Barça pot jugar bé si té les eines per fer-ho. La segona part podia haver acabat 4 a 0 perquè l’Atlètic es va esfumar ofensivament i defensivament no van mostrar la solidesa habitual. Així doncs, si l’equip català hagués estat encertat dimecres vinent.
