Ticket to Mars
Aprendre dels jocs
Ticket to Mars és el segon joc d’Eugeni Castaño i ha estat editat per GDM Games. És un joc familiar de gestió de recursos i del temps amb un tema i un grafisme que fa esbossar un somriure.
Hi ha quatre coets que estan a punt d’enlairar-se i els jugadors tenen un objectiu secret pel que fa a tipologia d’astronautes que hi haurà a cadascun (hi ha una àvia, un pare, una mare, un fill i una filla), la quantitat d’astronautes a cada coet i quina parella d’astronautes cal aconseguir per sumar punts.
Cada jugador disposa de cartes de posar astronauta, treure’l o moure’l del coet i recuperar cartes a canvi de fer avançar una posició el compte enrere.
Aquest joc és interessant perquè…
Get oriol ripoll’s stories in your inbox
Join Medium for free to get updates from this writer.
M’ha interessat especialment que només amb quatre tipologies de cartes es poden controlar tots els moviments de la partida. Això fa que les regles siguin molt fàcils d’aprendre i ràpidament es pot generar una estratègia.
Mecàniques inspiradores:
1 — Tots els moviments possibles es generen amb el resultat d’una carta.
2 — Hi ha una carta que permet recuperar les jugades a canvi d’accelerar el final de la partida.
3 — Els jugadors controlen quan volen que s’acabi el joc.
M’emporto una idea per quan vulgui fer una experiència gamificada
Molts cops el final d’una proposta gamificada ve marcada per una puntuació o un moment determinat. Què passaria si aquest final estigués marcat pels participants? Doncs que podrien gestionar les seves tasques i, quan volen, fan que acabin.
