Sitemap
Yun Crespí

Yun Crespí

Es pot explicar una bona història d’amor?

10 min readSep 15, 2026

Segons el DIEC, amor és: “Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa. Amor paternal, filial. Amor a la pàtria. Amor a la veritat, a la justícia. Posar amor a algú, en alguna cosa.” Una definició bastant clara quan la llegeixes, però complicada de descriure-la quan t’hi endinses de manera emocional. Cal remarcar que el tema de l’amor etern ha estat font de grans productes de culte, siguin àlbums sobre el desamor (Kiseki de Riria) o la joia i l’eufòria de trobar algú per poder compartir experiències, construir un projecte de vida i poder ser tu mateix sense restriccions (The Perfect Red Velvet de Red Velvet), els clàssics que lloen l’estimat/estimada i sèries que mostren com l’amor també s’esfondra a causa de diferències de compatibilitat (o potser simplement un dels membres de la parella ha evolucionat i les dinàmiques canvien tant pel bé com per mal) com és el cas de la pel·lícula Història d’un matrimoni (2019).

Un exemple clar, podria ser la recerca de trobar la teva “mitja taronja”, concepte que s’ha de tenir en compte com un terme de trobar una parella des de la independència i llibertat carregada de maduresa i responsabilitat per resoldre conflictes de manera civilitzada (no sempre és possible, però almenys intentar respirar i quan t’hagi passat la ràbia reflexionar sobre la discussió i conversar amb l’altre), una llibertat que no idealitza la versió d’un romanticisme ensucrat que considera que una parella hauria d’estar sempre junts i fer-ho tot junts (quan és més divertit poder passar temps amb els teus amics i conservar un espai propi en què l’altre no l’envaeixi, i un mateix senzillament el tingui per recarregar energies). Per tant, molta gent ha parlat sobre aquesta emoció tan canviant i us present aquesta llista d’animes, tot i que en alguns casos el tema principal no seria l’amor en si (els he triat perquè la parella principal representen l’ideal de parella o perquè d’alguna manera subverteixen clixés de les històries romàntiques des de la trama i els personatges o perquè es caracteritzen per gaudir d’una profunditat psicològica). Per cert, remarc que potser hi ha algun espòiler.:

1-Kaguya sama love is a war té 38 capítols i es va emetre el 2019 fins al 2022 acompanyada d’una pel·lícula emesa el mateix 2022. La història s’emmarca dins l’Acadèmia privada Shuchiin i gira entorn el consell escolar dirigit per president Miyuki Shirogane. Pel que fa a la parella principal (formada per Miyuki a i Kaguya Shinomiya, la vicepresidenta del consell) no admeten els sentiments mutus, ja que prefereixen forçar situacions en què l’altre es confessi a causa de l’orgull i del lema que gira l’anime sobre una confessió equival a “perdre” (i més endavant, al manga hi apareixen altres motius de pes). D’aquesta manera, ens trobam en situacions esbojarrades carregades d’implicacions, suposicions i bastant comèdia mitjançant la dialèctica (a més d’un escenari de personatges secundaris que aporten caos, diversió i d’un narrador que relata els pensaments interiors de la majoria dels personatges). Evidentment, la trama va avançant fins que van mostrant les seves cartes de manera inconscient i la relació va progressant. Personatges preferits: Yuu Ishigami i Ai Hayasaka

2–The world God only knows té 36 capítols i es va emetre el 2010 fins al 2013. La història comença quan Keima Katsuragi, un expert en videojoc de cites rep un correu electrònic (contracte) per “conquerir” noies i ell accepta creient que formava part de l’univers del joc. Se li apareix Elsie, una noia, dimoni que li demana que conquereixi els esperits malvats que s’han escapat cap al món humà. Sorprenentment, no m’esperava gaire de l’anime llegint la trama, però em va encantar com es desenvolupava i cada capítol aconseguia enganxar-me. És interessant veure com les va “conquerint” i el vincle del protagonista amb Elsie i els objectius “amorosos”. Contràriament a la imatge de noi fatxenda i cregut que un s’imaginaria, el protagonista tot i ser distant amb els companys de classe es preocupa per les noies, les “conquereix” de manera respectuosa i no juga amb els seus sentiments. Personatge preferit: Kanon Nakagawa

Press enter or click to view image in full size

3-Rascal dream bunny girl té 26 capítols i es va emetre el 2018 fins al 2025 acompanyada de tres pel·lícules emeses el 2019, el juny i el desembre de 2023 (una quarta s’ha d’estrenar el 16 d’octubre de 2026 al Japó). La història gira entorn el “Síndrome de la pubertat” que comença quan Sakuta Azusagawa pot veure a Mai Sakurajima, vestida de conilleta a la biblioteca mentre que els altres no la poden veure. D’aquesta manera, el protagonista resol el misteri i ajuda a altres noies que experimenten problemes emocionals i psicològics derivats de ser ignorats pels altres, i que es manifesta a través de situacions anormals o irregulars, com la invisibilitat social o la divisió de la personalitat. M’agrada bastant l’anime perquè explora el tema de com la ignorància afecta els adolescents a partir de manifestacions (estats que exterioritzen la seva ansietat). És present a la llista perquè la parella principal és un model de bona harmonia, tenint en compte que l’amor no seria un tema principal.

4-Karekano te 26 capítols i es va emetre el 1998. La història presenta a Yukino Miyazawa, una estudiant de secundària que és admirada per tothom a l’institut per la seva pulcritud i excel·lents resultats acadèmics. Però fora de l’institut, la seva personalitat és caparruda, consentida, vaga i estudia sense descans per mantenir el rendiment acadèmic (així que s’allunya de la imatge de noia que treu bones notes per ser superintel·ligent). Quan Soichiro Arima la desbanca de la llista d’alumnes amb millors qualificacions, ella s’ho pren com una amenaça davant els elogis dels seus companys i professors. Un bon dia, Arima li confessa els seus sentiments, ella el rebutja i s’enorgulleix quan ho comenta amb la família. La seva germana petita li assenyala que aquesta rivalitat s’alimenta d’admiració i això fa que replantegi com se sent envers Arima. El que diferencia aquest anime d’altres de plantejaments similars és que la relació d’aquests dos ofereix que aprenguin sobre les seves vulnerabilitats i temors. Per exemple, inicialment Yukino és un personatge prepotent, però aquesta necessitat d’admiració constant neix de la pressió de complir les expectatives externes per encaixar amb els criteris de la societat i de la vulnerabilitat de mostrar el seu vertader “jo” per no defraudar a ningú (i no tant, per mera vanitat com podria aparentar). Bàsicament, és un anime que retrata com cada individu manté unes aparences segons el context i s’adequa en aquest, tot i que alguns cauen en interpretar el paper de manera exagerada com la nostra protagonista, i altres saben mantenir un equilibri entre la imatge pública i la privada (per ser tan antic transmet un missatge ben necessari, i molts animes del gènere haurien d’aprendre de relatar una història romàntica que tingui sentit).

5-Princess Tutu té 26 capítols i es va emetre el 2002. Fa molt de temps, hi havia un escriptor que va morir, deixant a mitges una història. En ella, un príncep ben plantat lluitava contra un corb monstruós. Amb la mort de l’escriptor, aquesta lluita s’allargava i s’allargava. No semblava tenir fi. Fins que el corb va aconseguir sortir de la història per endinsar-se al món real. El príncep el va seguir, i per aconseguir segellar-lo va haver de trencar a trossos el seu cor.

Get Yun Crespí’s stories in your inbox

Join Medium for free to get updates from this writer.

Kinkan-chou és una ciutat circular on els humans es barregen amb animals humanitzats que parlen, van a classe, treballen. Ahiru és una estudiant de ballet, una mica maldestre però decidida. Vol ballar amb Mythos, el seu príncep, i aconseguir alegrar els ulls tristos. No obstant això, per què Mythos no és capaç de sentir res?, i per què els seus dos millors amics l’aïllen de la resta?, què amaguen? Ahiru començarà una lluita cap a la veritat intentant ajudar Mythos, però no sap quins camins li esperen en realitat.

Ahiru és en realitat un ànec transformat en humana pel misteriós autor Drosselmeyer. El misteri comença quan descobreix un penjoll que la transforma en ballarina, la seva dansa té el poder de mitigar el dolor emocional dels altres. Aquest anime és ben complet a causa d’elements com l’òpera, ballet i mites. D’aquesta manera, és un conte de fades que inclou un gir a l’estructura amb personatges no plans com l’antagonista principal que es caracteritza per ser vilana, tràgica, heroica i compassiva. També ofereix elements de metaficció com la incorporació de la figura de l’escriptor Drosselmeyer i el concepte d’història dins una història. Quan vaig veure l’anime em va fascinar la trama i especialment, el seu ending (ending ben calmat que recoman). Finalment, és un anime que ens ensenya com l’amor té un preu i s’ha de fer sacrificis per la persona estimada encara que no siguis l’elegit/da (tema que apareix, sacrifici que els personatges duen a terme sense cap dubte). Personatge preferit: Ahiru Arima

6-Saekano té 25 capítols i es va emetre el 2015 fins al 2017 acompanyada de dues pel·lícules emeses el 2019 i el 2021. Tomoya Aki coincideix amb Megumi Kato un dia de primavera. Un mes després esbrina que és la seva companya de classe. L’anime segueix les aventures de crear una novel·la visual amb l’ajuda de Eiri Spencer Sawamura per dissenyar l’art, Utaha Kasumigaoka per escriure l’escenari del joc i Megumi Kato (una noia poc sensible amb els altres i callada) per ser “l’heroïna” (interès amorós del protagonista). D’aquesta manera s’embarquen a crear aquest contingut visual de manera professional, observarem el seu creixement personal i el funcionament de la indústria. El fet que l’heroïna sigui callada contrasta amb la idea que les heroïnes habituals solen ser més extravertides (així el rol femení se subverteix). Personatge preferit: Tomoya Aki

7: Makeine te 12 capítols i es va emetre el 2022 (s’ha confirmat una segona temporada). Kazuhiko Nukumizu, autoproclamat “personatge de fons”, accidentalment presencia com Anna Yanami, una noia bonica i popular de la seva classe, és rebutjada pel seu amic d’infància. Ell l’etiqueta com una “heroïna perdedora”, i aviat es troba implicat en Anna i altres noies similars. Almenys, la trama trenca el tòpic del protagonista masculí “perdedor” que es troba envoltat de noies populars i converteix les noies populars en les “perdedores”, el protagonista en observador de com les rebutgen i en conseller/amic d’elles (també cal posar en relleu que les noies rebutjades tenen personalitat i autonomia, fet que contrasta amb els personatges no corresposts que solen caure en l’oblit quan no són triades). A més a més, és paradoxal com les heroïnes podrien triar qualsevol noi que cauria rendit als seus peus, però malauradament els pretendents tenen parella o algun interès amorós correspost (bastant realista i són “perdedores” que equival a processar emocions negatives per avançar i mantenir contacte amb ells, ja que són bones persones). Si “perdre” equivalia a ser vulnerable a l’anime anterior, en aquest la vulnerabilitat és un procés necessari per revisar què s’hauria pogut millorar (segurament evitar la idealització, no esperar tant de temps a declarar els sentiments o deixar d’estar estancat en una sola persona, i així poder explorar el vast univers de possibilitats de nois interessants). També relacion aquest amb l’anime sobre “conquerir” perquè en aquest cas des de l’inici estava predeterminat, ja que els sentiments no eren corresposts (com el protagonista pot presenciar). Trob que és un producte ben essencial per comprendre com després de l’escena de declaració, la trama no s’acaba i no sempre acaba en el “feliços per sempre” i, per tant, s’ha de tenir en compte que un aspecte negatiu pot desembocar en una situació feliç, és a dir, conèixer algú increïble, avaluar les prioritats personals o simplement gaudir del temps amb amistats, família i les teves aficions. En definitiva, és un atípic anime per concloure la llista i reconèixer emocions per comprendre’s un mateix com a individu i les expectatives amoroses. Personatge preferit: Lemon Yakishio

Press enter or click to view image in full size

Mencions: Tsuki ga kirei té 12 capítols i es va emetre el 2017, Otonari no tenshi té 24 capítols i es va emetre el 2023 fins al 2026 i Yesterday wo utatte té 18 capítols i es va emetre el 2020. Les dues sèries són un pèl ensucrades, però destaquen per una trama senzilla sense gaire drama i amb personatges entranyables, però, en canvi, la tercera s’enfoca en el realisme i la malenconia de la vida quotidiana

Per concloure, la llista és un repàs d’animes que m’han encantat i que m’ha transmès alguna cosa, ja sigui tendresa, humor, drama i escenes memorables amb animació espectacular en alguns casos. També he d’assenyalar que la identitat és una marca de tots els animes, ja que abans de trobar l’amor els personatges prefereixen trobar-se saber qui són i els personatges creixen gràcies als esdeveniments de les trames i els secundaris (jo diria que quasi tots els protagonistes presenten característiques que els allunyen de ser figures tipificades del gènere).

--

--