<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0" xmlns:cc="http://cyber.law.harvard.edu/rss/creativeCommonsRssModule.html">
    <channel>
        <title><![CDATA[Stories by Gianna on Medium]]></title>
        <description><![CDATA[Stories by Gianna on Medium]]></description>
        <link>https://medium.com/@codinagianna?source=rss-ca923f2e527c------2</link>
        <image>
            <url>https://cdn-images-1.medium.com/fit/c/150/150/1*Y-qb2nQEJZrkjBHZGLvy_A@2x.jpeg</url>
            <title>Stories by Gianna on Medium</title>
            <link>https://medium.com/@codinagianna?source=rss-ca923f2e527c------2</link>
        </image>
        <generator>Medium</generator>
        <lastBuildDate>Fri, 20 Nov 2026 16:28:55 GMT</lastBuildDate>
        <atom:link href="https://medium.com/@codinagianna/feed" rel="self" type="application/rss+xml"/>
        <webMaster><![CDATA[yourfriends@medium.com]]></webMaster>
        <atom:link href="http://medium.superfeedr.com/" rel="hub"/>
        <item>
            <title><![CDATA[Dietari de «Setembre»]]></title>
            <link>https://medium.com/@codinagianna/dietari-de-setembre-6af131d95077?source=rss-ca923f2e527c------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/6af131d95077</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Gianna]]></dc:creator>
            <pubDate>Wed, 25 Oct 2023 18:26:46 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2024-03-05T21:50:03.922Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>•El setembre son nous cicles i noves primeres vegades deia, i crec que res pot resumir millor el concepte d’aquest mes com aquests versos que canta pau vallvé,•</h4><p>Avui sonava a la tele l’episodi del foraster, un programa que agrada molt a casa, i just per casualitat, destí o atzar, entrava una escena on hi havia una parella d’avis asseguda a un banc, que amb tota simpatia i naturalitat explicaven una història d’amor, que la dona, que es feia dir Maria, anomenava amb un somriure “És una història d’amor, encara que siguem vells”, explicava, sense perdre aquest somriure i afegint-hi unes ratlletes ara ja, amb soroll, que era una història “de segundas”, de “segundas”, ho deia, per què per casualitat, destí o atzar, tots dos van acabar asseguts de costat a un autobús després de la pèrdua de les seves parelles, i entre mirades, somriures i jocs de mans, l’home, tradicional i formal, li va llançar el primer petó, un petó de “segundas”, però també de primeres, potser aquest petó tancava una etapa per començar-ne un altre, que al final, ja és això no? Aquesta escena m’ha recordat molt a la novel·la de Kent Haruf, nosaltres en la nit, que d’alguna manera ens narra una història de cura, amor i estima amb dos protagonistes d’edat avançada.</p><p>Crec que parlar d’aquesta relació em va perfecte per tancar el mes de setembre, que com tot igual que el petó d’aquesta parella, és de “segundas”, però també de primeres.</p><p><em>El setembre són nous cicles i noves primeres vegades deia, i crec que res pot resumir millor el concepte d’aquest mes com aquests versos que canta pau vallvé.</em></p><p>«De tant en tant, quan estic sol, faig com un “clic” i tot és nou»</p><p>que jo interpreto com aquesta tornada a la rutina i aquesta constant organització o mena de ritual que fas quan es fa una mica fosc, quan obres la llibreta, aquella llibreta negra que li tens tan carinyo, i ensumes aquella olor de vainilla que fa tota l’habitació i que sembla que s’hi ha de quedar allà impregnada, de totes les espelmes que has ences fa una estona.</p><p>Crec que el setembre és aquell moment de trànsit, on has d’assimilar que ja no posaràs aquella playlist de “a l’estiu tota cuca viu”, i la deixaràs guardada per l’any que bé, i comences a treure aquella on sonen els pets, els discos antics de Pau vallvé , Socunbohemio i Mishima, i sembla que en comptes de “tete omplem la copa” que canta la Mushka, el teu cap va resseguint la melodia tota l’estona de ’“ ara i aquí, t’estimo”… de Mishima.</p><p>Aquest setembre el vam começar a Moià amb tres persones que m’estimo molt però que no sabia que compartiem tantes coses, a vegades ens sembla que coneixem a la perfecció als nostres amics simplement perque els veiem cada dia, però potser no hem vist plorar mai a aquell amic que mai plora davant de gent, ni ens hem obert en canal i ens hem abraçat només mirant-nos als ulls, ni ens hem tocat, ni ens hem compartit, simplement, la rutina ens ha fet sentir que ens estimem, i quan surts d’aquesta rutina i conviviu junts per pocs dies que siguin us trobeu, i us perdeu, però forma part del procès i és bonic.</p><p>Ha sigut un més de posar-ho tot una mica a lloc, sense pensar, simplement deixant-se portar, un mes de cuidar-se i de cuidar.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*-Q_guJZ2eLH62kPNKlQlDw@2x.jpeg" /></figure><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*lUQNtgmuTydrQ94m_145og@2x.jpeg" /></figure><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/800/1*fY9pHSB9tdWfnL1o044PvQ@2x.jpeg" /></figure><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*B4m3Ce53OjX5RzqKKy-TIg@2x.jpeg" /></figure><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/375/1*916FxXga3_ojjqKvcvjJ2A@2x.jpeg" /></figure><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/768/1*ZovKNKKznLJorYqeZUptvw@2x.jpeg" /></figure><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=6af131d95077" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[Des del cor I «L’àvia i la caixeta de música»]]></title>
            <link>https://medium.com/@codinagianna/des-del-cor-i-l%C3%A0via-i-la-caixeta-de-m%C3%BAsica-80a85379deea?source=rss-ca923f2e527c------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/80a85379deea</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Gianna]]></dc:creator>
            <pubDate>Wed, 30 Aug 2023 14:01:35 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2023-08-30T14:01:35.706Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>•L’àvia i la caixeta de música•</h4><p>Sempre he pensat que les <a href="https://ibuilder-ca.techinfus.com/shkatulki/muzykalnye/">caixetes de música</a> són com una petita llumeta que la tens al pit i quan sona s’encén i et transporta en un record bonic, però vulnerable, avui la iaia ha obert una caixeta de música i s’ha posat a resseguir la melodia com qui ressegueix una línia amb un retolador de color negre. La brillantor dels seus ulls ha fet que els meus la imitessin i el somriure de la seva cara ha fet brillar el meu.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/219/1*DO69VhUsUIftmNgjuMI9Hg@2x.jpeg" /></figure><p><strong><em>Solgi🌞</em></strong></p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=80a85379deea" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[Dietari de «casals d’estiu»]]></title>
            <link>https://medium.com/@codinagianna/dietari-de-casals-destiu-dbf6f06706b1?source=rss-ca923f2e527c------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/dbf6f06706b1</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Gianna]]></dc:creator>
            <pubDate>Sat, 26 Aug 2023 20:34:17 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2023-11-08T11:35:46.381Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>•per les nenes que cada matí em somreien, em deien bondia i em feien una abraçada.•</h4><blockquote>he canviat els noms una mica per privacitat, no tinc molta imaginació així que he utilitzat els noms d’aquella llista que tenim tots a les notes del mòbil, per si algun dia volem tenir fills.</blockquote><p>Encara recordo el primer dia, que em sentia més petita que aquella piga que tens amagada a l’esquena, que quan la busques mai la trobes i dius «la tinc eh, però ara no la veig» i em va venir la Cèlia i em va dir «hola em dic Cèlia tu qui ets?» i em va començar a presentar a totes les seves amigues del casal i deia que tenia una amiga que es deia Arlet però que sempre arribava tard i es quedava a la porta esperant-la.</p><p>Cada matí quan passava llista em venien quatre minis a abraçar i no em deixaven anar, fins que es cansaven, i els hi preguntava com estaven i de cop un plorava perquè trobava a faltar a la seva mare i em deia que no marxés i el meu cor se li obria un horitzó de tendresa i empatia que no sabia gestionar.</p><p>El primer dia de piscina la Jana em va venir a preguntar que quin era el meu color preferit li vaig dir que el blau i el lila i em va dir «el verd t’agrada?, i li vaig respondre que si, dos minuts després tenia una polsera verda i lila lligada al turmell</p><p>Aquell mateix dia la lena estava trista perquè la seva mare treballava tot el dia i no la veuria fins a les 12 de la nit que ella ja dormia, quan la mare la va venir a buscar vaig veure la felicitat als seus ulls i amb les ganes que em deia «puc anar ja amb ella» que vaig adonar-me de la sort que tenim algunes i que hauriemcde cuidar-les més.</p><p>L’última setmana va venir la vinyet, és ucraïnesa i no entén ni el català, ni el castellà ni l’anglès, sempre venia amb mi i es feia entendre de totes maneres.</p><p>jo no sé si han après alguna cosa de mi, però a mi m’han ensenyat i m’han recordat coses que a vegades passes per alt i potser són més importants que d’altres❤️‍🩹</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*_aW5LxA0bVzzD-BADkIArQ@2x.jpeg" /></figure><p><strong><em>solgi</em></strong>🌞</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=dbf6f06706b1" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[Dietari «d’agost»]]></title>
            <link>https://medium.com/@codinagianna/dietari-dagost-1c8800556114?source=rss-ca923f2e527c------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/1c8800556114</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Gianna]]></dc:creator>
            <pubDate>Mon, 21 Aug 2023 13:46:41 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2023-08-21T13:54:04.808Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>•Un agost que passa ràpid, i el setembre es fa notar•</h4><p>Per mi l’agost és el mes més dur de tots, és aquell moment on no tens a ningú a la ciutat, tothom és fora, i ja has gaudit de les vacances que tenies organitzades, has fet tota la llista de «coses per fer per a quan no tingui res a fer» o no. Et coneixes a la perfecció els detalls del llit i del sofà i saps perfectament com està la nevera organitzada de tant obrir-la i notar la diferència de temperatura.</p><p>A mi aquest agost m’està passant a càmera ràpida, estic fent tot allò que no tinc organitzat, però que em fa estar bé, la pau de l’estiu, els jocs de taula després de dinar i la desorganització o la poca organització de deixar-se portar.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/375/1*h-sa4gqLvA8f2JC3Evtk9g@2x.jpeg" /></figure><p>Estic escrivint molt, com si aquesta fos la meva feina, suposo que és el que m’agradaria, m’obligo a deixar plasmats tots aquells pensaments que tinc al cap, com per exemple aquest escrit que no tinc massa clar quin títol li posaré, ni perquè l’estic escrivint, suposo que hi ha alguna cosa dins meu que fa que els dits no puguin estar quiets i que el meu cervell no pari de fer combinacions de lletres.</p><p>Tot i la desorganització o la poca organització de deixar-se portar, l’agost, sobretot finals d’agost, que és on estem ara, comença a venir aquella oloreta a setembre, a <strong><em>nous cicles</em></strong> i a noves <strong><em>primeres vegades</em></strong>.</p><p>Fa uns dies escrivia al diari «<em>soc una persona una mica desorganitzada, tot i que m’obsessiona l’ordre, però crec que em costa a implantar-lo a la vida real. Això, sempre m’ha portat problemes, problemes amb mi vull dir. M’organitzo tots els aspectes de la meva vida massa vegades, crec que perquè m’encanta la sensació que em genera al cos organitzar, és com addictiu fins i tot.»</em></p><p>A gent com a mi que ens agrada organitzar, però que som desorganitzades, tot i l’antítesi, el setembre és com Cap d’Any, aquell moment de fer propòsits que potser mai complireu, però que els heu deixat escrits a una llibreta que potser mai obrireu o potser l’obrireu cada dia, el cas és que m’obsessiona aquest moment, i dono gràcies que em passi, perquè se’m faria duríssim iniciar un setembre si no fos per això, per l’obsessió que tinc a posar-hi ordre a la meva vida. Setembre són canvis, setembre és tancar i obrir noves etapes, amb tu i amb els que et fan costat o que potser ja no te’n faran i te’n faran de nous.</p><p><strong>“com troncs baixant pel riu”- Pau vallvé.</strong></p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/375/1*7-Y2tTeQrG-1AjCrkeDgoA@2x.jpeg" /></figure><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*PIxSn7rZ7Rboog6jSweovQ@2x.jpeg" /></figure><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*qL2uLg9TFYrQwHSbAyz95Q@2x.jpeg" /></figure><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*pZ0k2NAgEUduhK0pl-Sbzw@2x.jpeg" /></figure><p><strong><em>solgi🌞</em></strong></p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=1c8800556114" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[Dietari «d’estiu»]]></title>
            <link>https://medium.com/@codinagianna/dietari-destiu-299e390ad7ea?source=rss-ca923f2e527c------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/299e390ad7ea</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Gianna]]></dc:creator>
            <pubDate>Wed, 16 Aug 2023 22:42:46 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2023-08-16T23:22:26.328Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>•Un 15 d’agost a la Bisbal del Panadés•</h4><p>Feia molt que volia veure la vella de valls en directe, avui al agafar al cotxe li deia al papa, em sento com si anés a veure el barça.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*PdwksMM0n_NBQVAGVcpXaQ@2x.jpeg" /></figure><p>L’entrada a la plaça és espectacular, la canalla davant agafada de la mà, la segueixen les gralles i els tabals i tota la colla seguida amb les mans al darrere, una entrada d’aquelles triomfals, elegants, sabeu?, molt de la vella això, és exactament igual que quan sona pels altaveus del camp nou cada nom acompanyat del número de cada integrant del club que portes a la sang.</p><p>Amb el papa havíem buscat un lloc estratègic, volíem estar al davant de la vella, no tinc massa clar si soc de la vella per propi gust o perquè he crescut sentint parlar de castells, veient castells i sabent que el papa abans de pujar a sota la camisa de la colla, portava la samarreta de la vella. Amb el papa havíem buscat un lloc estratègic sí, però el sol ens ha jugat males passades i hem acabat en un molt bon lloc on hi havia una visió increïble de totes les colles, però, teníem la jove a tocar, quasi que em sentia estranya si no posava les mans a la pinya.</p><p>Tot i ser de la vella i, per tant, no ser de la jove, són les dues colles de Valls i el sentiment casteller que hi ha a Valls es nota, i això fa que les dues colles siguin bones, som de la Vella, però avui la Jove ho ha treballat de pell de gallina.</p><p>El 3d9f descarregat de la Jove ha sigut la bona rebuda de primera ronda on se m’han escapat les primeres llàgrimes, després de la caiguda del 3 de la Vella, on el papa i jo ens hem mirat, i sabíem que avui els rosats no farien tot el que volien i volíem, havia vist un 3d10f i un 4d10f a casa, a la Plaça Vella, però el sentiment que es mou a la Plaça de la Bisbal i el que es mou a Vilafranca, (tot i la poca simpatització que tinc amb els verds), i a la Plaça del Blat, no té massa punt de comparació.</p><p>Han fet una seguida de no sé quantes rondes, perquè crec que hi ha hagut un punt de pèrdua de noció del temps, han intentat els maleïts quatres, per quadrar el folre d’un quatre cal la força, l’equilibri, valor i seny, ja ho diuen, no són fàcils de quadrar i avui estaven molt maleïts, però la jove ha fet de les seves i l’ha lluitat fins han final i l’hem vist a dos cèntimetres de la cara ben descarregat, el que s’ha cridat i el que s’ha mogut en aquells moments a peu de plaça m’ha fet acabar de buidar les últimes llàgrimes que quedaven reguardades.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*g1hEGNyo13v_oKGbVKZNgQ@2x.jpeg" /></figure><p>Que bonic sentir-ho tant, estic molt contenta, ens veiem a Sant Fèlix. &lt;3</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*gl0jB5jCC9H7-I2wEaJeJA@2x.jpeg" /></figure><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*O3ZmKIUUW0BvOZ9l3lo6dA@2x.jpeg" /></figure><p><em>solgi🌞</em></p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=299e390ad7ea" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
    </channel>
</rss>