<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0" xmlns:cc="http://cyber.law.harvard.edu/rss/creativeCommonsRssModule.html">
    <channel>
        <title><![CDATA[Stories by Ena Marx on Medium]]></title>
        <description><![CDATA[Stories by Ena Marx on Medium]]></description>
        <link>https://medium.com/@enamarx?source=rss-0b40974bc4bb------2</link>
        <image>
            <url>https://cdn-images-1.medium.com/fit/c/150/150/1*0pfZvkNYDveTUl_-n9SfPA.jpeg</url>
            <title>Stories by Ena Marx on Medium</title>
            <link>https://medium.com/@enamarx?source=rss-0b40974bc4bb------2</link>
        </image>
        <generator>Medium</generator>
        <lastBuildDate>Fri, 20 Nov 2026 17:06:58 GMT</lastBuildDate>
        <atom:link href="https://medium.com/@enamarx/feed" rel="self" type="application/rss+xml"/>
        <webMaster><![CDATA[yourfriends@medium.com]]></webMaster>
        <atom:link href="http://medium.superfeedr.com/" rel="hub"/>
        <item>
            <title><![CDATA[Excepte les cadenes.]]></title>
            <link>https://medium.com/@enamarx/excepte-les-cadenes-5777df480827?source=rss-0b40974bc4bb------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/5777df480827</guid>
            <category><![CDATA[microrelat]]></category>
            <category><![CDATA[medium-en-català]]></category>
            <category><![CDATA[ficció-històrica]]></category>
            <dc:creator><![CDATA[Ena Marx]]></dc:creator>
            <pubDate>Thu, 05 Dec 2024 14:29:53 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2024-12-05T14:40:08.564Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<p>“Sota quina bandera?”, pregunta el titular d’aquell periòdic abandonat que apunta des d’una paperera enmig de Capitol Hill, més conegut com <em>el Soviet de Washington</em>. Havia après a llegir gràcies al Joe Fischer, un anarquista empedreït amb qui compartia cel·la a la presó estatal San Quentin, a Califòrnia: ell pagava condemna per agitador i jo per assassí. La veritat és que no me n’he penedit mai, d’haver-li clavat un tret a aquell vell desgraciat. I encara sort que em vaig trobar amb el llunàtic d’en Joe, perquè fins aleshores jo només era un aspirant a criminal de baixa estofa i ell m’havia encoratjat a convertir-me en revolucionari, una categoria clarament superior dintre del món delinqüencial.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*_ftX4hcAb4E30cLvF7Gbzg.jpeg" /></figure><p>No sé què se n’haurà fet d’ell. Ens va encomanar, a l’Etta i a mi, als seus estimats camarades de Seattle, i l’ànima a l’anarcosindicalisme, i va desaparèixer. Ara ja fa setmanes que els vaixells russos se’n van de buit. Que els bombin, als cosacs malparits! Cap bala de plom sortirà d’aquest port per a matar camarades. Porte arrossegant cadenes des que tinc consciència i encara pregunten sota quina bandera! De moment, l’única bandera que oneja en aquest camió és la del Comité. I a veure si aconseguim agafar el ritme dels russos en la conquesta d’aquest coi de món nou, que ja estic tip de fer tants viatges de la lleteria als barris i dels barris a la lleteria. Però del que estic més fart és de sentir-los discutir sobre bajanades, que si Lenin diu o deixa de dir. Quan no són ous , són colomins, com si no en tinguérem prou amb els tocacollons dels esquirols.</p><p><em>Microrelat escrit al taller de l’Anna Moner, a l’Olleria, el juliol de 2024.</em></p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=5777df480827" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
    </channel>
</rss>