<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0" xmlns:cc="http://cyber.law.harvard.edu/rss/creativeCommonsRssModule.html">
    <channel>
        <title><![CDATA[Stories by Enric Pineda | 林威 on Medium]]></title>
        <description><![CDATA[Stories by Enric Pineda | 林威 on Medium]]></description>
        <link>https://medium.com/@epineda?source=rss-28d58fa2dd0b------2</link>
        <image>
            <url>https://cdn-images-1.medium.com/fit/c/150/150/0*A0qN9dZoXCUlcMem.jpeg</url>
            <title>Stories by Enric Pineda | 林威 on Medium</title>
            <link>https://medium.com/@epineda?source=rss-28d58fa2dd0b------2</link>
        </image>
        <generator>Medium</generator>
        <lastBuildDate>Thu, 19 Nov 2026 01:06:09 GMT</lastBuildDate>
        <atom:link href="https://medium.com/@epineda/feed" rel="self" type="application/rss+xml"/>
        <webMaster><![CDATA[yourfriends@medium.com]]></webMaster>
        <atom:link href="http://medium.superfeedr.com/" rel="hub"/>
        <item>
            <title><![CDATA[Qui guanyarà el referèndum del 9/11?]]></title>
            <link>https://medium.com/@epineda/qui-guanyara-el-referendum-del-9-11-2ca875500560?source=rss-28d58fa2dd0b------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/2ca875500560</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Enric Pineda | 林威]]></dc:creator>
            <pubDate>Fri, 13 Dec 2013 12:33:09 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2013-12-13T12:33:09.547Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>Ja tenim pregunta i data, però ara comença el ball de dades. Qui guanyaria si tots els votants d’un partit pensessin com els seus líders?</h4><p>Ara que ja tenim data definitiva i pregunta (o preguntes) per al referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya, he començat a veure certa preocupació sobre el resultat del mateix. Ja siguin pessimistes convençuts, o rematadament optimistes, tots fan servir dades de forma aparentment aleatòria, sense explicar d’on les treuen, per sostenir les seves teories.</p><p>Què vull fer jo aquí? Doncs provar de fer una traslació de possibles resultats del referèndum en base a dues premises: els votants d’un partit <strong>voten el mateix que els líders dels partits que voten</strong>, i a més <strong>votaran al mateix partit que van votar l’any 2012</strong>.</p><h4>Les dades numèriques</h4><p>Em basaré en els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012, extretes de la web de la Generalitat de Catalunya. Hem de tenir en compte que un referèndum es fa a circumscripció única, de manera que agafaré les dades totals.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/664/1*oUBYZNABZp8B9Z8cpv6eQA.png" /><figcaption>Captura de pantalla de la web de la Generalitat de Catalunya amb els resultats de 2012 (Font: Generalitat de Catalunya, Departament de Governació; <a href="http://www.gencat.cat/governacio/resultats-parlament2012/09AU/DAU09999CM_L2.htm">enllaç web</a>)</figcaption></figure><h4>Els posicionaments</h4><p>Ara cal veure de quina manera s’han mogut els partits polítics d’àmbit català en aquesta qüestió. Els podem dividir en tres grups, que corresponen a les tres possibles respostes del referèndum:</p><p><strong>Grup “sí-sí” (independentistes declarats)<br></strong>- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)<br>- Candidatures d’Unitat Popular (CUP)<br>- Convergència i Unió (CiU)</p><p><strong>Grup “sí-no” (partidaris d’un canvi de model)<br></strong>- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)<br>- Iniciativa per Catalunya — Verds — Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)</p><p><strong>Grup “no” (partidaris del statu quo)<br></strong>- Partit Popular (PP)<br>- Ciutadans (C’s)</p><h4>Assignant vots als grups</h4><p>Fent una mica de matemàtiques <a href="https://docs.google.com/spreadsheet/ccc?key=0AqO90m9xeqIYdDhlMHdPQXhWVzRoS3B2MjNVWTJsQXc&amp;usp=sharing">gràcies a un full de càlcul</a> podem extreure els següents escenaris:</p><ul><li>Escenari sobiranista optimista (assumint que la totalitat dels votants de CiU es decantaran per la opció “Sí-Sí”): en aquest escenari, el vot independentista tindria un <strong>51,63%</strong> dels vots, és a dir, la majoria simple. El vot partidari de canviar només la relació amb Espanya obtindria un <strong>26,23%</strong> dels vots, mentre que el bloc del statu quo invariable es queda amb un <strong>22.14%</strong>.</li><li>Escenari sobiranista actualitzat: donat que és probable que Unió demani el vot cap a la opció “Sí-No”, he hagut de fer una mica d’extrapolació de vots segons el percentatge de diputats de Unió presents al Parlament (la dada menys científica de totes, aviso). Amb això present, el bloc del “sí-sí” obtindria el <strong>42,36%</strong>, el bloc del “sí-no” (amb la novetat de UDC) tindria un <strong>35,50%</strong>, i el del “no” resta invariable amb el <strong>22,14%</strong>.</li><li>Escenari pessimista: aquí plantejo què passaria si Convergència es deixés arrossegar per Unió per recuperar la centralitat. Amb aquest escenari, el bloc del “sí-sí” es queda amb un <strong>18,52%</strong>, el bloc del “sí-no” passa al <strong>59,33%</strong>, i el del no es queda igual amb un <strong>22,14%</strong></li></ul><h4>A tenir en compte</h4><p>Hi ha unes quantes coses que cal tenir en compte, i que jo no he comptat per manca de temps:</p><ul><li>Hi va haver 1.745.558 abstencions. Això podria significar un daltabaix a nivell de xifres, ja que no hi ha cap manera de saber cap a on anirien a parar aquests vots.</li><li>Hi ha 210354 vots que van anar a parar a candidatures que no van obtenir representació parlamentària. Molts d’ells s’han posicionat en alguna de les tres opcions (excepte Pirates de Catalunya, que aboga per deixar votar lliurement)</li></ul><h4>Conclusions</h4><p>Tot i que és difícil preveure res, sembla clar que la posició de Convergència i Unió pot jugar un paper cabdal en el desenllaç, així com el paper dels que normalment s’abstenen d’anar a votar. Una posició decidida cap a la opció “sí-sí” ens duria cap a un escenari d’incontestable majoria independentista al país.</p><p>Tot això comptant amb la bona fe del Govern espanyol i la seva aposta per permetre el referèndum, clar…</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=2ca875500560" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[Fins sempre, Albert]]></title>
            <link>https://medium.com/@epineda/fins-sempre-albert-8ae5a9e3df05?source=rss-28d58fa2dd0b------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/8ae5a9e3df05</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Enric Pineda | 林威]]></dc:creator>
            <pubDate>Tue, 26 Nov 2013 21:27:17 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2013-11-26T21:27:17.325Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/600/1*lDygv84A7cdxKdhXeoBk9g.jpeg" /></figure><h4>Mor Albert Jovell, el meu cap durant deu anys a la Fundació Laporte</h4><p>Avui s’ha mort el <em>jefe</em>.<br>No el que tinc ara, sinó el que va ser durant més de deu anys el meu jefe. Ell mateix ho tenia clar des de feia temps, però és una d’aquelles notícies que mai t’esperes.<br>M’agrada pensar que en el fons el càncer no l’ha vençut. Que l’Albert Jovell se li ha rigut a la cara, li ha guanyat 10 anys de vida, i l’ha permès conèixer la perspectiva de la malaltia des de les dues bandes, la mèdica i la del pacient. El seu és un llegat que va més enllà de la visibilització dels pacients, més enllà de la seva lluita per la representativitat dels pacients i ciutadans a les institucions sanitàries.</p><p>Personalment m’agrada recordar-lo com aquell home nerviós que em feu l’entrevista de feina sense sabates en una casa emmoquetada del Carrer Pomaret. Com aquell senyor que va decidir contractar-me tot dient-li a la seva secretària “pásame el currículum del friki ese!”. O com aquell senyor que, tot i visitar cinc aeroports en sis dies al llarg d’una setmana, estava a un sol mail de distància per qualsevol cosa (un mail ple d’abreviatures, això sí).</p><p>Adéu-siau, Albert Jovell, and thanks for all the fish.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=8ae5a9e3df05" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[De què va això de Medium?]]></title>
            <link>https://medium.com/@epineda/de-que-va-aixo-de-medium-85557f91ead0?source=rss-28d58fa2dd0b------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/85557f91ead0</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Enric Pineda | 林威]]></dc:creator>
            <pubDate>Tue, 15 Oct 2013 12:53:16 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2013-10-15T12:53:16.741Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>Primeres impressions d’un mitjà encara en desenvolupament</h4><p>Avui, arrel d’un post de <a href="http://www.betesiclicks.com/2013/10/medium-una-nova-manera-de-bloguejar-dels-creadors-de-twitter/">Betes i Clicks</a>, he descobert la nova iniciativa dels creadors de Twitter: <strong>Medium</strong>. Una plataforma de creació de contingut online que segurament generarà força <em>buzz</em> en els propers dies.</p><p>Però, què és el que té Medium que ho fa tan interessant? No és pas la seva interfície d’usuari — la cara que se’ns presenta quan entrem i ens autentifiquem amb el nostre compte de Twitter és bastant senzilla i comuna. Tampoc seria la gran varietat d’opcions que ens dóna a l’apartat de configuració, deixant de banda potser la opció de poder llegir els textos en blanc sobre negre. Llavors, què és?</p><p>Doncs bàsicament destaca perquè és simple a l’hora de fer el més important: <strong>publicar</strong>. No hi ha cap mena de distracció als voltants, no tens permanentment les opcions per formatar el text (apareixen quan selecciones un tros de text o amb les configuracions de tecles bàsiques que ja tenim a la majoria d’editors de text). Et permet generar contingut sense haver de passar pel sedàs de crear, configurar i dissenyar un blog amb tot el que hi ha al darrera, de manera que per publicadors ocasionals o per aquells que no saben trobar un fil argumental per un blog, aquesta eina pot ser molt útil.</p><p>També es poden agrupar textos per col·leccions, de manera que si volemm podem tenir els nostres posts agrupats per temàtiques, però serien més semblants a les etiquetes d’un blog normal.</p><p>Com a usuaris podem promocionar textos, agrupar-los en col·leccions i fer comentaris, no només al final del post com ve a ser habitual en els blogs, sinó al costat de cada paràgraf de forma individual. Un encert, segons el meu punt de vista.</p><p>En resum, crec que li donaré una oportunitat. Ara només cal veure què en faig del meu blog normal — potser hauré de buscar un tema per escriure i mantenir el ritme de visites.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=85557f91ead0" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
    </channel>
</rss>