<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0" xmlns:cc="http://cyber.law.harvard.edu/rss/creativeCommonsRssModule.html">
    <channel>
        <title><![CDATA[Stories by Gerard Solé on Medium]]></title>
        <description><![CDATA[Stories by Gerard Solé on Medium]]></description>
        <link>https://medium.com/@gerardsole?source=rss-58beb6ebb755------2</link>
        <image>
            <url>https://cdn-images-1.medium.com/fit/c/150/150/1*x3y3BNd69g4nvLq0IWrMHw.jpeg</url>
            <title>Stories by Gerard Solé on Medium</title>
            <link>https://medium.com/@gerardsole?source=rss-58beb6ebb755------2</link>
        </image>
        <generator>Medium</generator>
        <lastBuildDate>Fri, 20 Nov 2026 17:06:09 GMT</lastBuildDate>
        <atom:link href="https://medium.com/@gerardsole/feed" rel="self" type="application/rss+xml"/>
        <webMaster><![CDATA[yourfriends@medium.com]]></webMaster>
        <atom:link href="http://medium.superfeedr.com/" rel="hub"/>
        <item>
            <title><![CDATA[Segur que moltes no les he sabut trobar.]]></title>
            <link>https://gerardsole.medium.com/segur-que-moltes-no-les-he-sabut-trobar-8a58a930e1ba?source=rss-58beb6ebb755------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/8a58a930e1ba</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Gerard Solé]]></dc:creator>
            <pubDate>Sun, 12 Nov 2023 19:48:59 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2023-11-13T19:03:25.481Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*EJxtKkmDBOfuweRyxxtuxA.jpeg" /></figure><p>Sempre he pensat que l’amor era cosa de joves. En algun punt em va tacar una pressa que em repetia que feia tard sense saber exactament a què. No parlo de tots els tipus d’amor, el romàntic cisheterosexual, concretament, no m’ho semblava pas, de jove, com a mínim no exclusiu dels joves. Sempre he pensat que l’amor que jo em podia plantejar, al que jo podia “accedir”, era cosa de joves.</p><p>He tingut la sort relativa de créixer quan i on he crescut, podent veure pinzellades d’amor afí, encara que escasses. No dic que fos fàcil ni molt menys “orgànic”, suposo que integres que si vols veure’t, t’has de buscar; que allò que et rodeja no t’acaba d’encaixar. De manera activa, he trobat moltes trames que m’interpel·laven més o menys, que s’allunyaven del que imperava al meu voltant i m’eren més acollidores. Les històries que trobava, tristes o felices (predominantment tristes), em servien per veure’m, però sempre s’acabaven a una edat força precoç. No dic que s’acabés la història d’amor, senzillament s’acabava la pel·lícula, el llibre o el que fos quan els protagonistes eren joves. L’adultesa i la vellesa quedaven sempre fora del guió. I, pel degoteig de deixar-ho tot sempre en un supòsit, acabava pensant que potser, allò que tant intentava veure era només un desig i que, com a tal, potser ni tan sols existia.</p><p>No vull negar ni esborrar les històries que sí que s’han explicat i les relacions que han pogut envellir. Segur que moltes no les he sabut trobar. Només intento justificar-me per què ara encara, quan em creuo amb versions de les meves conjectures, alguna cosa se’m remou i l’espai entre els segons em sembla una mica més lleuger.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=8a58a930e1ba" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[iaia, eres tons de taronja]]></title>
            <link>https://gerardsole.medium.com/iaia-eres-tons-de-taronja-4cb1bd812198?source=rss-58beb6ebb755------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/4cb1bd812198</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Gerard Solé]]></dc:creator>
            <pubDate>Thu, 27 Jul 2023 20:32:59 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2023-07-27T20:55:04.048Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<p><em>“Hola, Gerard, estic bé, només estic traient una mica…”</em></p><p>Tremolaves i no podies aguantar el telèfon, però estaves bé, deies. És l’últim que em vas dir. Si haguessis pogut, també hauries afegit un “No és res, no li diguis al teu pare”. Si haguessis pogut probablement no m’ho hauries dit, ni a mi ni a ningú, per no preocupar-nos. Són molts anys sent la que cuida i la que no vol ser cuidada.</p><p><em>“Tu ja ho saps, eh, que sempre que vulguis pots venir a dinar. Avui he fet arròs. Però no et molesto més, que estàs estudiant.”</em></p><p>En aquells moments ja sabia que hauria d’haver-te dit més cops que sí. Ajudar a créixer i donar espai per a fer-ho era la teva manera de fer. Sense insistir però amb persistència, volies, suposo, recordar-me que sempre hi eres si ho necessitava.</p><p>Al meu cap eres tons de taronja i colors de terra. En concret, el taronja de la tela amb què una tarda vam fer titelles. Em vas dir que pensés què volia fer i amb aquella mena de cera que pintava poc vam dibuixar uns patrons. Recordo un pedal, llum groga i el soroll metàl·lic. La cantonada de l’habitació al costat de la finestra. Tu veies alguna cosa entre el teixit que jo no veia, el revers d’una forma que estaves definint amb la màquina de cosir. Jo mirava com apropaves les mans a una agulla que, pel meu gust, anava massa de pressa. Últimament però, et vèiem el fons dels ulls desfilat; repeties les mateixes preguntes i deies que avui tampoc no havies volgut sortir perquè estaves una mica marejada, però que anaves fent i no et podies queixar. Com tampoc cap de nosaltres podia anar pel món amb uns pantalons que li anessin llargs, <em>“Puja al tamboret que et faré la vora”.</em></p><p>Eres arrels, sempre ho he pensat. També eres llar i eres calor. Fins i tot els coloms ho van acabar descobrint i t’esperaven al balcó. Eres reunir-nos a tots per menjar més canelons dels que podíem i en acabar dir “he fet segon per si algú s’ha quedat amb gana”. Eres la rosa de Jericó en remull quan algun de nosaltres se n’anava lluny uns dies, desitjant en silenci que voléssim ben lluny i tornéssim bé i ben a prop. Eres les abraçades dibuixant-nos creus a l’esquena com si no ens n’adonéssim per desitjar-nos sort quan sabies que en necessitàvem. Eres costums, cues de pansa i didals. Mirar i fer per tots.</p><p>Hauria volgut parlar més amb tu sobre allò del que parlaves poc, sobre aquella platja d’Argelers i el camí d’anada i tornada. Que em diguessis quant pesava tot el que vas portar per tothom durant tants anys. Que, encara que fos en veu baixa, m’ensenyessis quant pesava una llar i els rotlles de tela. Ara encara, quan veig vestits blancs, penso en tots aquells que em vas explicar que havies cosit i en totes les persones que n’haurien portat un quan es van casar. Formaves part de les costures i, que et dediquessis a unir, va ser l’inevitable.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*flC3ZsL4q0dFaK6-dZKwLw.jpeg" /></figure><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=4cb1bd812198" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[L’estiu sempre ha estat una mica més]]></title>
            <link>https://gerardsole.medium.com/lestiu-sempre-ha-estat-una-mica-m%C3%A9s-d04df1f43c84?source=rss-58beb6ebb755------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/d04df1f43c84</guid>
            <category><![CDATA[dismòrfia]]></category>
            <category><![CDATA[autopercepció]]></category>
            <category><![CDATA[autoimatge]]></category>
            <dc:creator><![CDATA[Gerard Solé]]></dc:creator>
            <pubDate>Sun, 02 Jul 2023 18:48:03 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2023-07-02T19:18:34.011Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<p>Comença l’estiu i vol dir que s’acabarà. Quan no em quedi sal a la punta dels dits, els passaré per la pantalla buscant un grapat de fotografies que em faran pensar: “potser n’he tornat a fer un gra massa?”. Me’l conec, l’estiu, igual que em conec aquells racons que m’estudio, aquells que em miro perquè sento que em miren. Comença i vols que passi de pressa, prou de pressa per trobar-lo a faltar quan l’evoquis des de la comoditat de la retrospectiva. Comença i vols que passi de pressa, prou per fer créixer l’estómac encongit quan l’anticipis. De sobte perds la seguretat de la roba que més t’agrada, aquella que et balda allà on vols que ho faci i et tapa allò que només tu saps. De sobte fa calor, és estiu i arribes a la platja. L’estiu comença i el cos s’ho troba.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/567/1*FImD1t55VEeovuXnDNieag.jpeg" /></figure><p>L’estiu m’agrada, però sempre ha estat una mica més. Una mica més perquè m’esgota i em recorda constantment que tal dia farà un any que pensava una cosa no gaire diferent de la que penso avui. No vull que anar a la platja impliqui sempre un petit moment d’autoestima imposada i un discurs de motivació poc fiable que m’empasso amb un embut, només vull que anar-hi sigui anar-hi i res més. No vull haver d’entrar ràpidament a l’aigua quan estigui massa freda només per escurçar el moment de passarel·la, vull fer-ho perquè tinc calor. No vull, tampoc, agafar sempre corrents la tovallola i embolicar-m’hi per abaixar el volum dels meus propis comentaris; en tot cas vull fer-ho perquè sé que em cremo amb facilitat si em quedo massa estona al sol encara que m’hagi posat crema. I et diuen que això amb els anys se’n va, que va a menys i a tots ens passa; però tu només veus que passa el temps i tu encara no t’has pogut treure de sobre tota aquesta sorra.</p><p>En el fons ho saps però, que no ets l’única persona que va amb cuirassa i que ningú t’està mirant tant com et penses perquè molts, en silenci, també s’estan fixant en els seus propis racons ectòpics. Ets conscient que algun dia pots intentar mirar-te en qualsevol d’aquestes fotografies i agradar-t’hi, al moment, ras i curt, que no només és possible agradar-te quan et mires des d’una distància que t’aliena i quan sents que ja fas tard perquè et pugui fer sentir mínimament bé. En el fons, tot això ho saps; però sovint només vols capbussar-te on sigui quan t’envaeix la sensació que allà on vagis sempre és estiu i tot és una platja.</p><p>No sé del cert què estic escrivint ni com hi afegiré una bona reflexió sobre la dismòrfia, espero que surti tàcitament; només sé que quan l’atenció se centra en mi la deflecteixo i que alguns dies se’n van en orris si algú em diu que m’he aprimat i em veu més guapo. Primer perquè per naturalesa no m’ho empasso i, sobretot, perquè penso en les versions anteriors de mi que he anat tapant i m’entra el dubte de si he estat jo qui les ha sufocat sota mil capes.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=d04df1f43c84" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
    </channel>
</rss>