<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0" xmlns:cc="http://cyber.law.harvard.edu/rss/creativeCommonsRssModule.html">
    <channel>
        <title><![CDATA[Stories by Jordi Salvia on Medium]]></title>
        <description><![CDATA[Stories by Jordi Salvia on Medium]]></description>
        <link>https://medium.com/@jordisalvia?source=rss-79e1fa22f090------2</link>
        <image>
            <url>https://cdn-images-1.medium.com/fit/c/150/150/1*FYUOE0SWgj-1J0hHE6sjeg.jpeg</url>
            <title>Stories by Jordi Salvia on Medium</title>
            <link>https://medium.com/@jordisalvia?source=rss-79e1fa22f090------2</link>
        </image>
        <generator>Medium</generator>
        <lastBuildDate>Sun, 22 Nov 2026 06:53:51 GMT</lastBuildDate>
        <atom:link href="https://medium.com/@jordisalvia/feed" rel="self" type="application/rss+xml"/>
        <webMaster><![CDATA[yourfriends@medium.com]]></webMaster>
        <atom:link href="http://medium.superfeedr.com/" rel="hub"/>
        <item>
            <title><![CDATA[Pere Regull i l’espanyola]]></title>
            <link>https://medium.com/@jordisalvia/pere-regull-i-lespanyola-1e98bd2e95c?source=rss-79e1fa22f090------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/1e98bd2e95c</guid>
            <category><![CDATA[vilafranca-del-penedès]]></category>
            <category><![CDATA[bandera-espanyola]]></category>
            <category><![CDATA[pere-regull]]></category>
            <dc:creator><![CDATA[Jordi Salvia]]></dc:creator>
            <pubDate>Tue, 21 Feb 2017 17:04:47 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2017-02-21T17:51:19.794Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/720/1*mkNxsGMJe5KIVqg32tS6Ow.jpeg" /><figcaption>La bandera espanyola oneja de nou a Vilafranca del Penedès després de 20 anys sense</figcaption></figure><p><strong><em>“Qui vol fer una cosa busca les eines i qui no la vol fer busca excuses” — Refrany popular.</em></strong></p><p>A finals dels 90 la bandera espanyola de l’Ajuntament de Vilafranca va anar a la bugaderia i ja no va tornar a onejar mai més des dels màstils oficials de la casa de la vila. Va tornar a treure el cap des del balcó algun 12 d’octubre, cosa que va generar força polèmica, i arran d’aquest conflicte es va construir un consens entre les diverses forces de Vilafranca per evitar una batalla: “Cap bandera penjarà dels màstils oficials de la casa de la vila”. I així ha estat, fins al punt que Pere Regull s’ha negat a penjar l’estelada per la diada nacional o fins i tot s’ha negat a penjar la bandera LGTBI el 28 de juny. Però finalment Regull ha fet saltar pels aires el consens penjat la bandera espanyola el passat 17 de febrer.</p><p>Regull ha argumentat que ha suportat molts requeriments judicials “des d’agost de 2012, amb sentències judicials fermes que m’obligaven a col·locar-la”. Però el fet és que els grups municipals no han vist mai aquests requeriments i molt menys cap sentència en ferm. Sent generosos hem de suposar que ha patit sol aquest calvari sense comunicar-ho a ningú: ni a la ciutadania, ni als partits que formen part del consistori ni als mitjans de comunicació.</p><p>En Pere, que és advocat, sap perfectament que el procés judicials són llargs i que es poden presentar recursos a múltiples instàncies. Però com que en cap moment s’ha informat de tal procés judicial no sabem si existeix i quina estratègia de defensa ha seguit el govern en aquest afer.</p><p>Però anem a suposar que tot això és cert i que de debò Regull té una sentència en ferm que l’amenaça amb una inhabilitació i multes. Davant d’aquest fet greu, la reacció normal hauria estat la de convocar als grups municipals i explicar-los la situació. Fer pinya per construir al voltat d’aquest cas un front democràtic en defensa de la sobirania municipal. Però no, tampoc ha estat així.</p><p>La reacció ha estat fer una roda de premsa aquest passat dilluns, acompanyat només per una part del govern (els regidors del PSC, que formen part del govern municipals, no hi han assistit), on ha sortit carregant contra la CUP i ERC per criticar la decisió. No ha sortit carregant contra l’Estat per obligar-nos a penjar la bandera espanyola, no ha sortit a defensar la sobirania municipal… ha sortit a carregar contra l’independentisme que veu en aquest fet un atac contra la sobirania municipal de Vilafranca. Regull ha carregat contra l’oposició amb acusacions tan greus com “em volen veure inhabilitat i no els hi donaré aquest gust”. Rebentar el consens, nul·la transparència i ‘politiqueo’ victimista. Despropòsit rere despropòsit. Fot-li fort!</p><p>En la seva argumentació davant dels mitjans de comunicació ha enumerat diversos municipis on oneja la a bandera espanyola com “Badalona, Igualada, Sant Vicenç dels Horts, Sant Sadurní d’Anoia”, oblidant que podem trobar altres exemples on la posició ha estat la fermesa en la qüestió aquesta de les banderes. Berga seria un bon exemple, per n’hi ha molts més.</p><p>En tot cas, en aquest país arriben cada dia requeriments relacionats amb el conflicte que ens enfronta amb el govern espanyol. Diversos càrrecs estan sent amenaçats i processats judicialment (Mas, Ortega, Rigau, Homs, Joan Coma, Montse Venturós, Carme Forcadell… entre més) per no abaixar el cap i mantenir-se ferms en la defensa dels drets nacionals del país.</p><p>Però Regull no vol ser comptat entre ells. Regull ha decidit que allò important és la seva cadira i que els drets nacional ja els defensaran uns altres per ell.</p><p>No volem alcaldes inhabilitats. Volem alcaldes hàbils, no alcaldes submisos. Amb aquesta decisió i la posterior reacció Regull s’inhabilita solet. S’inhabilita per a defensar la sobirania municipal de Vilafranca i els drets nacionals del país.</p><p><strong>PD. </strong>Jo vaig ser condemnat a una inhabilitació de 8 anys. Una condemna que vaig patir per negar-me a complir amb el servei militar obligatori. D’altres, fins i tot, van ser detinguts i empresonats per negar-se a fer la mili. Però va ser la lluita de totes aquestes persones la que va portar al final del servei militar obligatori. Davant de l’estat espanyol només hi ha un camí: Desobediència.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=1e98bd2e95c" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[El Fidel Castro que yo conozco]]></title>
            <link>https://medium.com/@jordisalvia/el-fidel-castro-que-yo-conozco-a7f376dd7c57?source=rss-79e1fa22f090------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/a7f376dd7c57</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Jordi Salvia]]></dc:creator>
            <pubDate>Sat, 13 Aug 2016 10:09:16 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2016-08-13T10:09:16.857Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h3>Gabriel García Márquez.</h3><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/600/1*MIEEw2GwyXmtQb3dB7NRLA.jpeg" /><figcaption>Gabriel García Márquez i Fidel Castro en Cuba.</figcaption></figure><p>Su devoción por la palabra. Su poder de seducción. Va a buscar los problemas donde estén. Los ímpetus de la inspiración son propios de su estilo. Los libros reflejan muy bien la amplitud de sus gustos. Dejó de fumar para tener la autoridad moral para combatir el tabaquismo. Le gusta preparar las recetas de cocina con una especie de fervor científico. Se mantiene en excelentes condiciones físicas con varias horas de gimnasia diaria y de natación frecuente. Paciencia invencible. Disciplina férrea. La fuerza de la imaginación lo arrastra a los imprevistos. Tan importante como aprender a trabajar es aprender a descansar.</p><p>Fatigado de conversar, descansa conversando. Escribe bien y le gusta hacerlo. El mayor estímulo de su vida es la emoción al riesgo. La tribuna de improvisador parece ser su medio ecológico perfecto. Empieza siempre con voz casi inaudible, con un rumbo incierto, pero aprovecha cualquier destello para ir ganando terreno, palmo a palmo, hasta que da una especie de gran zarpazo y se apodera de la audiencia. Es la inspiración: el estado de gracia irresistible y deslumbrante, que sólo niegan quienes no han tenido la gloria de vivirlo. Es el antidogmático por excelencia.</p><p>José Martí es su autor de cabecera y ha tenido el talento de incorporar su ideario al torrente sanguíneo de una revolución marxista. La esencia de su propio pensamiento podría estar en la certidumbre de que hacer trabajo de masas es fundamentalmente ocuparse de los individuos.</p><p>Esto podría explicar su confianza absoluta en el contacto directo. Tiene un idioma para cada ocasión y un modo distinto de persuasión según los distintos interlocutores. Sabe situarse en el nivel de cada uno y dispone de una información vasta y variada que le permite moverse con facilidad en cualquier medio. Una cosa se sabe con seguridad: esté donde esté, como esté y con quien esté, Fidel Castro está allí para ganar. Su actitud ante la derrota, aun en los actos mínimos de la vida cotidiana, parece obedecer a una lógica privada: ni siquiera la admite, y no tiene un minuto de sosiego mientras no logra invertir los términos y convertirla en victoria. Nadie puede ser más obsesivo que él cuando se ha propuesto llegar a fondo a cualquier cosa. No hay un proyecto colosal o milimétrico, en el que no se empeñe con una pasión encarnizada. Y en especial si tiene que enfrentarse a la adversidad. Nunca como entonces parece de mejor talante, de mejor humor. Alguien que cree conocerlo bien le dijo: Las cosas deben andar muy mal, porque usted está rozagante.</p><p>Las reiteraciones son uno de sus modos de trabajar. Ej.: El tema de la deuda externa de América Latina, había aparecido por primera vez en sus conversaciones desde hacía unos dos años, y había ido evolucionando, ramificándose, profundizándose. Lo primero que dijo, como una simple conclusión aritmética, era que la deuda era impagable. Después aparecieron los hallazgos escalonados: Las repercusiones de la deuda en la economía de los países, su impacto político y social, su influencia decisiva en las relaciones internacionales, su importancia providencial para una política unitaria de América Latina… hasta lograr una visión totalizadora, la que expuso en una reunión internacional convocada al efecto y que el tiempo se ha encargado de demostrar.</p><p>Su más rara virtud de político es esa facultad de vislumbrar la evolución de un hecho hasta sus consecuencias remotas… pero esa facultad no la ejerce por iluminación, sino como resultado de un raciocinio arduo y tenaz. Su auxiliar supremo es la memoria y la usa hasta el abuso para sustentar discursos o charlas privadas con raciocinios abrumadores y operaciones aritméticas de una rapidez increíble.</p><p>Requiere el auxilio de una información incesante, bien masticada y digerida. Su tarea de acumulación informativa principia desde que despierta. Desayuna con no menos de 200 páginas de noticias del mundo entero. Durante el día le hacen llegar informaciones urgentes donde esté, calcula que cada día tiene que leer unos 50 documentos, a eso hay que agregar los informes de los servicios oficiales y de sus visitantes y todo cuanto pueda interesar a su curiosidad infinita.</p><p>Las respuestas tienen que ser exactas, pues es capaz de descubrir la mínima contradicción de una frase casual. Otra fuente de vital información son los libros. Es un lector voraz. Nadie se explica cómo le alcanza el tiempo ni de qué método se sirve para leer tanto y con tanta rapidez, aunque él insiste en que no tiene ninguno en especial. Muchas veces se ha llevado un libro en la madrugada y a la mañana siguiente lo comenta. Lee el inglés pero no lo habla. Prefiere leer en castellano y a cualquier hora está dispuesto a leer un papel con letra que le caiga en las manos. Es lector habitual de temas económicos e históricos. Es un buen lector de literatura y la sigue con atención.</p><p>Tiene la costumbre de los interrogatorios rápidos. Preguntas sucesivas que él hace en ráfagas instantáneas hasta descubrir el por qué del por qué del por qué final. Cuando un visitante de América Latina le dio un dato apresurado sobre el consumo de arroz de sus compatriotas, él hizo sus cálculos mentales y dijo: Qué raro, que cada uno se come cuatro libras de arroz al día. Su táctica maestra es preguntar sobre cosas que sabe, para confirmar sus datos. Y en algunos casos para medir el calibre de su interlocutor, y tratarlo en consecuencia.</p><p>No pierde ocasión de informarse. Durante la guerra de Angola describió una batalla con tal minuciosidad en una recepción oficial, que costó trabajo convencer a un diplomático europeo de que Fidel Castro no había participado en ella. El relato que hizo de la captura y asesinato del Che, el que hizo del asalto de la Moneda y de la muerte de Salvador Allende o el que hizo de los estragos del ciclón Flora, eran grandes reportajes hablados.</p><p>Su visión de América Latina en el porvenir, es la misma de Bolívar y Martí, una comunidad integral y autónoma, capaz de mover el destino del mundo. El país del cual sabe más después de Cuba, es Estados Unidos. Conoce a fondo la índole de su gente, sus estructuras de poder, las segundas intenciones de sus gobiernos, y esto le ha ayudado a sortear la tormenta incesante del bloqueo.</p><p>En una entrevista de varias horas, se detiene en cada tema, se aventura por sus vericuetos menos pensados sin descuidar jamás la precisión, consciente de que una sola palabra mal usada puede causar estragos irreparables. Jamás ha rehusado contestar ninguna pregunta, por provocadora que sea, ni ha perdido nunca la paciencia. Sobre los que le escamotean la verdad por no causarle más preocupaciones de las que tiene: El lo sabe. A un funcionario que lo hizo le dijo: Me ocultan verdades por no inquietarme, pero cuando por fin las descubra me moriré por la impresión de enfrentarme a tantas verdades que han dejado de decirme. Las más graves, sin embargo, son las verdades que se le ocultan para encubrir deficiencias, pues al lado de los enormes logros que sustentan la Revolución los logros políticos, científicos, deportivos, culturales, hay una incompetencia burocrática colosal que afecta a casi todos los órdenes de la vida diaria, y en especial a la felicidad doméstica.</p><p>Cuando habla con la gente de la calle, la conversación recobra la expresividad y la franqueza cruda de los afectos reales. Lo llaman: Fidel. Lo rodean sin riesgos, lo tutean, le discuten, lo contradicen, le reclaman, con un canal de transmisión inmediata por donde circula la verdad a borbotones. Es entonces que se descubre al ser humano insólito, que el resplandor de su propia imagen no deja ver. Este es el Fidel Castro que creo conocer: Un hombre de costumbres austeras e ilusiones insaciables, con una educación formal a la antigua, de palabras cautelosas y modales tenues e incapaz de concebir ninguna idea que no sea descomunal.</p><p>Sueña con que sus científicos encuentren la medicina final contra el cáncer y ha creado una política exterior de potencia mundial, en una isla 84 veces más pequeña que su enemigo principal. Tiene la convicción de que el logro mayor del ser humano es la buena formación de su conciencia y que los estímulos morales, más que los materiales, son capaces de cambiar el mundo y empujar la historia.</p><p>Lo he oído en sus escasas horas de añoranza a la vida, evocar las cosas que hubiera podido hacer de otro modo para ganarle más tiempo a la vida. Al verlo muy abrumado por el peso de tantos destinos ajenos, le pregunté qué era lo que más quisiera hacer en este mundo, y me contestó de inmediato: pararme en una esquina.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=a7f376dd7c57" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[«És perillós de guanyar-se l’enemistat d’un estúpid, perquè els estúpids solen ser més nocius que…]]></title>
            <link>https://medium.com/@jordisalvia/joan-fuster-96d707d91738?source=rss-79e1fa22f090------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/96d707d91738</guid>
            <category><![CDATA[joan-fuster]]></category>
            <category><![CDATA[proverbi]]></category>
            <dc:creator><![CDATA[Jordi Salvia]]></dc:creator>
            <pubDate>Fri, 23 Oct 2015 23:15:02 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2015-10-23T23:21:41.331Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<p>«És perillós de guanyar-se l’enemistat d’un estúpid, perquè els estúpids solen ser més nocius que no pas els malvats. Però, de més a més, resulta moralment molt incòmode: amb un estúpid per enemic sempre tenim la sensació d’estar fent el ridícul.»</p><p>Joan Fuster.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*Up7cHrOAT3ZzS4JQZQ7WJA.jpeg" /></figure><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=96d707d91738" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[En busca del primer Europeo.]]></title>
            <link>https://medium.com/@jordisalvia/en-busca-del-primer-europeo-f3f159347037?source=rss-79e1fa22f090------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/f3f159347037</guid>
            <category><![CDATA[eudald-carbonell]]></category>
            <category><![CDATA[evolucio]]></category>
            <category><![CDATA[evolution]]></category>
            <dc:creator><![CDATA[Jordi Salvia]]></dc:creator>
            <pubDate>Sun, 23 Aug 2015 21:24:28 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2015-08-23T21:24:28.284Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<p>En busca del primer Europeo.</p><iframe src="https://cdn.embedly.com/widgets/media.html?src=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fembed%2FhamXj_rNKOs%3Ffeature%3Doembed&amp;url=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DhamXj_rNKOs&amp;image=https%3A%2F%2Fi.ytimg.com%2Fvi%2FhamXj_rNKOs%2Fhqdefault.jpg&amp;key=d04bfffea46d4aeda930ec88cc64b87c&amp;type=text%2Fhtml&amp;schema=youtube" width="854" height="480" frameborder="0" scrolling="no"><a href="https://medium.com/media/cf1f5b7d979ced486c63d745ed0b4580/href">https://medium.com/media/cf1f5b7d979ced486c63d745ed0b4580/href</a></iframe><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=f3f159347037" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[Per la fi de la vigilància global i per una Internet lliure]]></title>
            <link>https://medium.com/@jordisalvia/per-la-fi-de-la-vigilancia-global-i-per-una-internet-lliure-e0d12891ac79?source=rss-79e1fa22f090------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/e0d12891ac79</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Jordi Salvia]]></dc:creator>
            <pubDate>Mon, 21 Apr 2014 17:09:56 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2014-04-21T17:09:56.086Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>Un missatge als governs del món</h4><p>Edward Snowden va revelar la col·laboració entre governs del món sencer i poderoses empreses del Silicon Valley per convertir la tecnologia que fem servir en el nostre dia a dia en eines de control social, polític i econòmic. Aquesta injustificable violació en massa de la nostra confiança i privacitat està afectant el potencial democràtic d’Internet i posant en risc el seu futur .</p><p>L’any passat, Dilma Rousseff, la presidenta del Brasil, va condemnar les activitats d’aquesta xarxa global d’espionatge electrònic en el seu discurs a l’Assemblea General de l’ONU. I va convocar el Fòrum NETmundial ( Trobada Multisectorial Global sobre el futur de la Governança d’Internet) .</p><p>Tot i la promesa, la versió més recent del document NETmundial “Principis de la governança d’Internet” <strong>[ 1 ] </strong>és frustrant , perquè està buida de contingut real i no té força. Les referències incloses en la primera versió <strong>[ 2 ] </strong>sobre la no discriminació de les comunicacions (Neutralitat de la Xarxa) o sobre la carrera armamentística de ciberarmes van ser retirades. El text proposat ni esmenta la vigilància en massa feta per la NSA amb la participació activa d’empreses com Google , Apple, Facebook, Microsoft etc. A més, falla en no proposar cap acció concreta al respecte.</p><p>Els governs tenen l’obligació moral de protegir les llibertats fonamentals dels seus ciutadans contra agressions d’entitats públiques i privades. Esperem que protegeixin l’arquitectura descentralitzada d’Internet Lliure com un bé comú planetari .</p><p>Exigim que els governs prenguin decisions concretes :</p><p><strong>I . </strong>Adoptin l’exemple del Brasil amb el “Marc Civil d’Internet”, una legislació robusta que protegeix la nostra llibertat i la Neutralitat de la Xarxa , lliure de mecanismes de censura i de vigilància global com la retenció de dades administratives. <strong>[ 3 ]</strong></p><p><strong>II . </strong>Prenguin mesures efectives per tornar la tecnologia a les mans dels ciutadans, invertint recursos per promoure i reforçar: l’accés universal a Internet, programari lliure; hardware que els ciutadans puguin controlar i en què puguin confiar, arquitectures descentralitzades i criptografia punt a punt . I que posin fi a la militarització de l’espai cibernètic.</p><p>En cas contrari, els governs seran, en la millor de les hipòtesis, còmplices d’aquest règim de censura i vigilància global. En la pitjor de les hipòtesis, actuaran contra els interessos dels ciutadans i atacaran de forma deliberada la Internet Lliure.</p><p><strong>[ 1 ] </strong>Vegi i comenteu aquí : <a href="http://document.netmundial.br/1-internet-governance-principles/">http://document.netmundial.br/1-internet-governance-principles/</a></p><p><strong>[ 2 ]</strong> Vegeu l’esbós filtrat per Wikileaks a: <a href="https://wikileaks.org/netmundial-outcome/">https://wikileaks.org/netmundial-outcome/</a></p><p><strong>[ 3 ] </strong>La versió actual del Marc Civil d’Internet està sent discutida al Senat del Brasil i obliga a retenir dades per part dels proveïdors, el que significa un retrocés en l’avanç d’Internet Lliure .</p><p><a href="http://www.netmundial.net/"><strong>http://www.netmundial.net</strong></a></p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=e0d12891ac79" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[Medium i Branch: L’estela  de Twitter ]]></title>
            <link>https://medium.com/articles-en-catala/medium-i-branch-lestela-de-twitter-aaaf64dc6081?source=rss-79e1fa22f090------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/aaaf64dc6081</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Jordi Salvia]]></dc:creator>
            <pubDate>Sun, 08 Dec 2013 16:15:53 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2013-12-08T16:25:44.618Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>Evan Williams i Biz Stone, co-fundadors de Twitter, són els pares de dues noves xarxes socials que neixen de l’estela de Twitter. </h4><p>Els co-fundadors de Twitter, <a href="http://ev/">Evan Williams</a> i <a href="http://biz/">Biz Stone</a>, han donat a llum dues noves xarxes socials. Segurament aquestes noves eines intenten posar ordre als debats limitats a 140 caràcters de l’ocellet.</p><p>Williams i Stone, que continuen implicats en el projecte Twitter, estan impulsant noves empreses a través de la fundació <a href="https://medium.com/c/2a65aec3167b">The Obvious Corporation</a>. D’aquest laboratori d’idees és d’on han nascut Medium i Branch.</p><p>Les dues eines m’han caigut en gràcia, així que m’he animat a escriure’n quatre línies. La idea d’aquest text és animar la comunitat catalana a ingressar-hi i utilitzar-les (els pocs catalans que hi som ens sentim molt sols!).</p><p>Així que anem a veure de què es tracta:</p><blockquote><strong><em>“Medium és un nou lloc a Internet on la gent comparteix idees i històries que tinguin més de 140 caràcters i no només per als amics. Està dissenyat per a petites històries que canvien el món. És utilitzat per tothom, des de periodistes professionals fins a cuiners aficionats. És simple, bonic, enfocat a la col·laboració i preparat per ajudar a trobar el públic adequat per a allò que hagis de dir.”</em></strong></blockquote><p>Medium és un nou sistema de blogging. Sí, un més. O potser no. L’eina és pensada per centrar-se exclusivament en l’escriptura i la lectura i oblidar-se d’altres floritures. Les paraules en són les protagonistes. Poden anar acompanyades d’imatges per il·lustrar, però no hi ha barres laterals, ni plugins o widgets. No hi ha res per a configurar o personalitzar.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/474/1*LSG3jhdGNP7Hu6-QICkoHg.png" /><figcaption>La senzilla editora de Medium vol simplificar el fet d’escriure.</figcaption></figure><p>Per entrar a Medium has de fer servir el teu perfil de Twitter. Et generarà una URL com aquesta: <a href="https://medium.com/@jordisalvia">https://medium.com/@jordisalvia</a>. Un cop dins, ja pots començar a escriure en una senzilla editora, on podràs afegir un títol, un subtítol i el contingut de l’aticle.</p><p>Un cop completats aquests camps, Medium començarà a guardar de forma automàtica el contingut del post. Així et pots despreocupar que aquella maleïda errada et faci perdre el text que tenies entre mans. En qualsevol moment pots abandonar la pàgina amb la garantia que el teu article està emmagatzemat en el sistema, pendent de ser publicat.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/886/1*hP3W3VPfKpzDHoxHZ3oBbA.png" /><figcaption>Sistema d’alineació d’imatges a Medium.</figcaption></figure><p>Tot i estar centrat en la paraula, el cert és que les imatges també tenen una importància destacada a Medium. De fet, en la recent <a href="https://medium.com/about/8d615d86ac04"><strong>versió 1.0</strong></a> llançada fa pocs dies, han adquirit encara més pes, ja que s’ha ampliat el ventall de possibilitats d’alineació de les fotografies. L’editora t’anima a posar una imatge de capçalera — que serà difuminada i a la qual podràs donar diverses tonalitats de color — i en el cos del text et permet pujar imatges i situar-les en un lateral del text, al centre o en pantalla completa (afegint un text damunt de la imatge), entre més, i acompanyar-les d’una llegenda.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/695/1*dUiGt15CQfnMF21rG8k2XA.png" /><figcaption>Totes els usuaris Medium poden crear col·leccions.</figcaption></figure><p>Una de les utilitats de Medium que crec que cal destacar són les “Collections”. Aquesta respon a una de les preocupacions dels creadors: generar audiència. En l’oceà de blogs que inunda Internet, el creadors de Medium estan preocupats per generar impacte, trobar els lectors pels teus post, … En definitiva, que allò que escrius no quedi en un producte d’autoconsum. La solució ha estat crear el sistema de “col·leccions” temàtiques on vicular els teus articles. Tothom pot crear col·leccions per vincular-hi els seus articles, i també es poden vincular els articles als centenars de col·lecccions d’altres usuaris i, així, facilitar la tasca de trobar articles sobre temes concrets. Per exemple, jo he creat <a href="https://medium.com/articles-en-catala">aquesta col·lecció</a> per vincular els articles escrits en català.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/350/1*n45y0XshZaO28-TsvrPvbg.png" /><figcaption>Medium no té un sistema de comentaris, però permet deixar notes els paràgraf dels posts.</figcaption></figure><p>Finalment, parlem del feedback. Una mancança, des del meu punt de mira, és que no hi ha la possibilitat de deixar comentaris als articles. Tot i que no és cert del tot. Medium ha habilitat un sistema que permet deixar notes en els paràgrafs dels posts. Aquesta eina, però, està pensada més aviat per millorar els articles de manera col·laborativa que no pas per obrir debats sobre l’article. Esperem que en properes versions s’habiliti un sistema de comentaris.</p><p>Si voleu saber de les motivacions que hi ha darrere els creadors de Medium us recomano aquest <a href="http://techcrunch.com/2013/09/14/twitter-co-founder-evan-williams-lays-out-his-vision-for-medium/">article</a> a TechCrunch.</p><blockquote><strong>“We’re building a new way to talk to each other”</strong></blockquote><p><a href="http://branch.com/">Branch</a> arriba per posar ordre a les converses impossibles de Twitter. <strong>GRÀCIES!</strong> Els que utilitzem de forma habitual — compulsiva, malaltissa… — Twitter sabem el suplici que significa encetar una conversa a cop de 140 caràcters. Branch ve a solucionar-nos la vida. Aquesta eina busca posar ordre a les converses organitzant-les per temes, així com si es tractes d’un fòrum, i ampliant els caràcters fins a 750.</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/940/1*GXb6NQLkO5Mc6TSYlEW-iw.png" /></figure><p>Posem per cas que enceto un debat a Twitter sobre mmmm… el casament d’un magnat indi al Museu Nacional d’Art de Catalunya. La cosa s’anima, tot de gent es va afegint a la conversa, ens anem fent mentions simultàniament (i anem perdent caràcters per culpa d’anar ampliant les mentions), la cosa es complica… bé, ja sabeu de què us parlo. Doncs la solució: obrim un branche i continuem la conversa per allà…</p><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/550/1*ir1ehh4rxb99kuWibd7c-w.jpeg" /></figure><p>Branch et permet obrir un fil sobre un tema, convidar gent a unir-se a la conversa a través de Twitter, correu electrònic o cercles i continuar un fil de debat a través de textos, fotografies i vídeos. Segurament no és res gaire innovador, però respon molt bé a una visió 2.0 de la xarxa i estic segur que molts usuaris de Twitter estarem encantats de poder fer servir aquesta eina.</p><p>A més, Branch aposta per la versatilitat. Ens permet incrustar (embed) les nostres converses a la nostra pàgina web i, així, exposar-les a tothom. Una de les utilitats que en podríem treure és la de fer seguiments en viu d’actes a través d’un branche incrustat a la nostra pàgina web.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=aaaf64dc6081" width="1" height="1" alt=""><hr><p><a href="https://medium.com/articles-en-catala/medium-i-branch-lestela-de-twitter-aaaf64dc6081">Medium i Branch: L’estela  de Twitter </a> was originally published in <a href="https://medium.com/articles-en-catala">En Català </a> on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.</p>]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[DEMOCRÀCIA]]></title>
            <link>https://medium.com/articles-en-catala/democracia-61e6f598dadc?source=rss-79e1fa22f090------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/61e6f598dadc</guid>
            <dc:creator><![CDATA[Jordi Salvia]]></dc:creator>
            <pubDate>Mon, 11 Nov 2013 09:29:13 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2016-08-15T13:03:10.596Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>(assaig general)</h4><p>Els figurants que seuen a la dreta<br>de l’escenari, que s’intercanviïn<br>regularment amb els de l’altra banda,<br>és a dir, amb els que seuen a l’esquerra.<br>Quan es trobin al mig, es poden dir<br>tot el que els passi pel cap, des d’insults<br>a paraules amables, circumspectes,<br>poden adoptar un aire displicent,<br>o bé irritat, o de perdonavides,<br>i fins i tot poden iniciar<br>un simulacre de baralla física<br>que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.<br>Un cop ben asseguts a les poltrones<br>que reprenguin la representació,<br>però tenint en compte que els papers<br>són canviats i cal posar més èmfasi<br>per tal de fer versemblant l’espectacle.<br>Comptaré fins a tres.</p><p>—I jo? —Un moment.</p><p>Vós… què? Vós a aplaudir i encara gràcies.</p><p><strong>Miquel Martí i Pol</strong></p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=61e6f598dadc" width="1" height="1" alt=""><hr><p><a href="https://medium.com/articles-en-catala/democracia-61e6f598dadc">DEMOCRÀCIA</a> was originally published in <a href="https://medium.com/articles-en-catala">En Català </a> on Medium, where people are continuing the conversation by highlighting and responding to this story.</p>]]></content:encoded>
        </item>
    </channel>
</rss>