<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0" xmlns:cc="http://cyber.law.harvard.edu/rss/creativeCommonsRssModule.html">
    <channel>
        <title><![CDATA[Stories by Nitis Balaguer on Medium]]></title>
        <description><![CDATA[Stories by Nitis Balaguer on Medium]]></description>
        <link>https://medium.com/@nitisbalaguer?source=rss-238f78d1bd31------2</link>
        <image>
            <url>https://cdn-images-1.medium.com/fit/c/150/150/1*xKY4KIe0Skq4EwRcwZJSxg.jpeg</url>
            <title>Stories by Nitis Balaguer on Medium</title>
            <link>https://medium.com/@nitisbalaguer?source=rss-238f78d1bd31------2</link>
        </image>
        <generator>Medium</generator>
        <lastBuildDate>Sun, 22 Nov 2026 23:42:17 GMT</lastBuildDate>
        <atom:link href="https://medium.com/@nitisbalaguer/feed" rel="self" type="application/rss+xml"/>
        <webMaster><![CDATA[yourfriends@medium.com]]></webMaster>
        <atom:link href="http://medium.superfeedr.com/" rel="hub"/>
        <item>
            <title><![CDATA[Ràpid. Dissenyar per a un amic — Sèrie 3/3]]></title>
            <link>https://medium.com/@nitisbalaguer/r%C3%A0pid-dissenyar-per-a-un-amic-s%C3%A8rie-3-3-4e5849d2cd4f?source=rss-238f78d1bd31------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/4e5849d2cd4f</guid>
            <category><![CDATA[creatividad]]></category>
            <category><![CDATA[diseño]]></category>
            <category><![CDATA[negocios]]></category>
            <category><![CDATA[metodologia]]></category>
            <category><![CDATA[freelancing]]></category>
            <dc:creator><![CDATA[Nitis Balaguer]]></dc:creator>
            <pubDate>Mon, 23 Jul 2018 09:34:58 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2025-08-05T14:58:57.926Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>Invertir el temps adequat en dissenyar és productiu. Descobreix què espera realment el teu client de tu. Aprèn a valorar el teu servei o segueix somiant amb la següent reunió.</h4><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1000/1*GM8OaTNsVNcQ3HYeEZPTVg.jpeg" /><figcaption>Fotografia de <a href="https://unsplash.com/photos/YXemfQiPR_E?utm_source=unsplash&amp;utm_medium=referral&amp;utm_content=creditCopyText">Nik MacMillan</a> desde <a href="https://unsplash.com/search/photos/office?utm_source=unsplash&amp;utm_medium=referral&amp;utm_content=creditCopyText">Unsplash</a></figcaption></figure><h4>Quedem una estona i t’ho explico</h4><p>La idea que els dissenyadors fem maques les coses és molt comuna. Els dissenyadors escollim paper de regal perquè la sorpresa sigui més gran. Però en el fons la satisfacció es basa també en com està fet el caramel de l’interior. Així doncs ara <strong>arriba el moment d’entendre l’esforç que et demana el teu client</strong>, i pel que sembla inicialment, no te’n demana gaire. Els motius pels que no vol que hi treballis gaire poden ser:</p><ul><li><strong>DESCONEIXEMENT DE LA TEVA PROFESSIÓ</strong></li></ul><p><strong>No sap realment quin és l’esforç d’un mínim acceptable</strong> amb garanties d’èxit per la seva inversió. Potser és l’oportunitat per explicar-li que un preu just, com a equivalència d’un esforç concret i acceptable, garanteix un bon resultat.</p><ul><li><strong>CONEIXEMENT DE LA TEVA PROFESSIÓ</strong></li></ul><p><strong>Sap que la feina ben feta necessitaria un esforç gran</strong> però no està disposat a retribuir-te d’alguna manera el que mereixeries per uns motius que encara desconeixes. Així que potser t’ha demanat només un consell per dissenyar-ho ell mateix, no un projecte perquè tu duguis a terme.</p><h4><em>Necessito més temps per estudiar-ho, no et puc dir quan val</em></h4><p>Com a consumidors, estem força habituats a que els productes tenen un preu fixe, i sovint no ens és fàcil entendre que <strong>les coses que es fan a mida poden variar el preu depenent de diversos factors</strong>. Sovint els dissenyadors ens sentim com en un tribunal declarant quan el client ens pregunta “quant val això?” i ens bloquegem. El bloqueig ens porta a no ser assertius en preguntar el que necessitem del client per fer un pressupost a mida i aquesta situació es va repetint com una tragicomèdia. Enhorabona! com a dissenyadors estem demostrant que no som eficients.</p><p>El temps del client és tan valuós com el teu, sigues concret i respon com a dissenyador sobre el que està cercant: un xifra en diners. Se m’acut que, tant un dissenyador com un client en aquests primers moments de tanteig, estaran còmodes en parlar d’un rang de pressupost. Aquesta solució us pot servir per iniciar un diàleg importantíssim i esbrinar més detalls de la petició que el client us fa com a dissenyadors. <strong>Parlar d’un rang és una bona estratègia per esbrinar si val la pena dedicar més temps a mantenir la relació que esteu iniciant</strong>, per ser més pràctics: si val la pena proposar-vos una següent reunió. Observa la cara del teu interlocutor o interpreta la seva resposta i començaràs a notar cap on s’encamina la cosa.</p><p>Un cop hem manifestat quant estem disposats a apostar en aquesta màniga de poker, el valor que tant nosaltres com el client treu de la relació i del producte que tenim la voluntat de dissenyar, ja hem salvat algunes dificultats per establir això com una relació de negoci. Si la relació es cristal·litza i no es trenca, el pas més natural seria anar caminant cap a la elaboració d’un pressupost concret per quantificar realment el preu del disseny.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=4e5849d2cd4f" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[Al bar. Dissenyar per un amic — Sèrie 2/3]]></title>
            <link>https://medium.com/@nitisbalaguer/al-bar-dissenyar-per-un-amic-s%C3%A8rie-2-3-dccb0b758e5?source=rss-238f78d1bd31------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/dccb0b758e5</guid>
            <category><![CDATA[diseño]]></category>
            <category><![CDATA[freelancing]]></category>
            <category><![CDATA[creatividad]]></category>
            <category><![CDATA[negocios]]></category>
            <category><![CDATA[metodologia]]></category>
            <dc:creator><![CDATA[Nitis Balaguer]]></dc:creator>
            <pubDate>Wed, 20 Jun 2018 16:14:56 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2025-08-05T14:48:31.537Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>Avançar en una conversa de negocis es fa pesat si no es veu despuntar l’horitzó. Aprèn a detectar si val la pena mantenir el foc amb l’objectiu de negociar un cop hàgiu compartit la primera ronda.</h4><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1000/1*xj6lRWmlPqjF0RHT8Sm6cw.jpeg" /></figure><p>Un cop està clar que el que tenim entre mans com a idea de projecte no és ja una relació d’amistat sinó que aquesta ens serveix de plataforma de confiança amb tot el que això comporta (veure article de la sèrie: T’estimo. Com dissenyar per un amic? — Sèrie 1/3), anem a veure com passar a l’acció.</p><h4><strong>Quedem a un bar i t’ho explico</strong></h4><p>De manera freqüent <strong>els amics et citen en algun lloc que no és el teu espai de treball </strong>on dissenyes per parlar d’una cosa relacionada amb la teva ocupació. No t’has de preocupar, també passa als prostíbuls i als confessionaris. El bar és un bon ambient per tenir una conversa al marge de les obligacions diàries i, en aquest cas, és idoni per veure l’entusiasme del nostre amic amb la seva idea. Però si un cop les begudes han ajudat a portar la idea a la lluna i tu volguessis mantenir una relació professional amb aquesta idea i el seu progenitor, <strong>hauries de saber passar de la barra del bar a la taula de treball</strong>.</p><h4><strong><em>Disculpa, què m’estaves dient?</em></strong></h4><p>Si com a client notes que el dissenyador que consideraves tan increïble no té interès en seguir el fil de la teva història, és probable que aquest no sigui el dissenyador que ajudi a fer brillar la teva idea. <strong>Un dissenyador que et fa menys preguntes de les que tu et fas, és un dissenyador al que hauràs de preguntar massa sovint el perquè de les seves decisions</strong>.</p><p>Un cop hem trobat un ambient còmode deixant volar junts la imaginació i adonant-nos si resulta interessant proposar-nos una relació mercantil, aventura’t a seguir fent canyes amb o sense números al davant.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=dccb0b758e5" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[T’estimo. Dissenyar per a un amic — Sèrie 1/3]]></title>
            <link>https://medium.com/@nitisbalaguer/testimo-dissenyar-per-a-un-amic-s%C3%A8rie-1-3-9d6fa159f663?source=rss-238f78d1bd31------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/9d6fa159f663</guid>
            <category><![CDATA[metodologia]]></category>
            <category><![CDATA[negocios]]></category>
            <category><![CDATA[creatividad]]></category>
            <category><![CDATA[freelancing]]></category>
            <category><![CDATA[diseño]]></category>
            <dc:creator><![CDATA[Nitis Balaguer]]></dc:creator>
            <pubDate>Wed, 23 May 2018 14:56:21 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2025-08-05T14:40:11.710Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4>Una amistat et vol escollir com a dissenyador i tu el vols escollir com a client. Atreveix-te a esbrinar el perquè. No és una casualitat, cadascú té motius per iniciar la simbiosi.</h4><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1000/1*YuecI8wMoqHkcJFKbVHSUA.jpeg" /></figure><p><strong>Les primeres feines solen sorgir gràcies a la xarxa d’amistats que tens</strong> des que vas arribar al món. Però <strong>a mesura que et vas professionalitzant, diversos factors fan que aquesta xarxa s’amplï</strong> amb persones amb les que, d’alguna manera, et vincules i no són estrictament amistats.</p><p>Sovint, la proximitat emocional et provoca una sèrie de creences sobre la virtut de treballar plegats. És interessant saber quan aquestes coses són certes i quan ho voldríem i no ho són.</p><h4><strong>El meu amic dissenyador m’ho farà molt bé perquè em coneix molt</strong></h4><p>Aquesta creença és habitual. El que no és tan habitual és la creença que <strong>l’esforç d’un disenyador ha de ser igual d’intens tant per a un amic com per a un client</strong>. Malgrat és cert que coneixes el caràcter de teu amic, no en saps res de les idees noves que té, i molt menys si és el primer cop que t’apareix entusiasmat amb una idea fantàstica i vol incorporar-te com a dissenyador estrella.</p><h4><em>Dissenyar pel meu amic serà fàcil perquè ens entenem</em></h4><p>Aquesta és una altra creença freqüent. L’experiència m’ha demostrat que, <strong>degut a que la relació d’amistat és més antiga que la professional</strong>, acaba tinguent més pes l’amistat i <strong>es juga la partida amb aquestes regles</strong>, si no sabem posar-hi la distància adequada. Els juraments i totes les odissees que has viscut fa anys amb el teu company, en definitiva, una mena de contracte psicològic que s’ha anat forjant de manera natural, apareixeran reflectides en el procés de disseny i, em sap greu dir-ho, es manifestaran poques vegades en un sentit positiu i menys si és el primer com que treballeu junts.</p><p>Aquest fet pot provocar endarreriments en el compliment dels calendaris, per exemple, perquè el valor de la feina ben feta és molt més subjectiu que en altres ocasions i està per damunt el compromís d’excel·lència emocional que el professional; per tant, és possible que una part no consideri finalitzada amb prou qualitat l’entrega d’algun document o concideri insuficient la informació a l’altra part, a diferència de si ho hagués de realitzar per a un client o proveïdor convencional.</p><p>Sovint es retrassa el diàleg de qüestions importants, ja que inconscientment pensem que afectaran a la relació amistosa de manera dramàtica i ens és difícil recordar que ara es tracta només de feina.</p><p>Així que pot ser que finalment tot el que hàgiu dibuixat com a mapa del tresor sigui paper mullat, ja sigui perquè tant l’un com l’altre hagiu confós massa sovint el viatge d’aventures amb el de negocis.</p><p>Sense oblidar com i quant arriba a gratificar construcció d’un projecte amb una amistat, aquest article ha pretès exposar que no tots els terrenys on trepitjar són tan ferms com ens imaginem, sinó que de vegades es poden convertir en pantanosos. Però és ben segur que, amb el coneixement d’una bona densitat del terreny, flotaràs i aixecaràs el vol cap on desitgis.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=9d6fa159f663" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
        <item>
            <title><![CDATA[L’arròs no es passa, el contracte de disseny tampoc]]></title>
            <link>https://medium.com/@nitisbalaguer/larr%C3%B2s-no-es-passa-el-contracte-tampoc-2bff7476369f?source=rss-238f78d1bd31------2</link>
            <guid isPermaLink="false">https://medium.com/p/2bff7476369f</guid>
            <category><![CDATA[metodologia]]></category>
            <category><![CDATA[diseño]]></category>
            <category><![CDATA[freelancing]]></category>
            <category><![CDATA[negocios]]></category>
            <category><![CDATA[creatividad]]></category>
            <dc:creator><![CDATA[Nitis Balaguer]]></dc:creator>
            <pubDate>Fri, 27 Apr 2018 11:25:40 GMT</pubDate>
            <atom:updated>2025-08-05T15:07:42.493Z</atom:updated>
            <content:encoded><![CDATA[<h4><strong>Crear vincles molt forts i massa prematurs entre el client i el dissenyador pot ser un incovenient pel desenvolupament del projecte. No cal creure ni jurar a la primera cita.</strong></h4><figure><img alt="" src="https://cdn-images-1.medium.com/max/1024/1*VIYC9gaTrYi1pgspeJ_hcg.jpeg" /></figure><p>Són moltes les vegades que ens enamorem a primera vista, i també moltes les que ens agradaria que fos així, no ho és, i potser ho forcem. A continuació un parell de situacions romàntiques i no tant.</p><h3><em>Fes-me un descompte i et prometo més feines</em></h3><p>O dit d’una altra manera: “accepta casar-te amb mi perquè et prometo felicitat per tota la vida”. La veritat és que encara <strong>no sabem ni quins ni quants són els factors que poden fer créixer o desestabilitzar una promesa de prosperitat plegats</strong>. Honestament, ni el dissenyador ni el client han passat temps de festeig suficient per saber si l’un per l’altre són parella per tota la vida o esporàdica. Tant, és així, que jo mateix un dia vaig voler comprovar si certament el meu possible client em jurava fidelitat fins a la fi dels temps. La sorpresa va ser que ni ell mateix m’ho podia assegurar i, en altres paraules, jo li vaig dir: “Si em promets totes aquestes feines que amb tanta seguretat em dius, és clar que et puc fer un descompte pel tot el volum d’aquests projectes, però més valdrà que ho signem”. Llavors, la seva resposta ja no era el cel etern, s’havia transformat en una boira que entervolia el pacte. De sobte no hi havia cap certesa que confirmés que hi havia algun projecte sobre la taula o un dia més d’amor.</p><p>Per tant, si <strong>en aquests primers moments és arriscat deixar alguna constància escrita de compromís perpetu</strong>, l’únic que se m’acudeix és ser prudent a l’hora de fer descomptes o preus especials. En tot cas, <strong>si els dies al costat del teu proveïdor segueixen creixent amb complicitat, confiança i compromís, aleshores</strong> si que <strong>es pot començar a parlar</strong>. No deixem que un dissenyador que ens dóna visibilitat o bé un client que ens fa prosperar en aquest mar de possibilitats, s’acabi convertint en una àncora que no ens deixa navegar quan ho decidim. En definitiva, que tot això no es converteixi en un contracte massa prematur que les dues parts considerin gairebé abusiu.</p><h3><em>Ja no som parella però t’haig de seguir somrient</em></h3><p>Una separació deixa de ser una separació absoluta quan es té algun fill. Es tracta de la transformació d’un compromís. <strong>Una divergència en el comportament del client o del dissenyador no sempre es pot resoldre amb un senzill adéu si es té un projecte comú</strong>.</p><p><strong>Plantegeu-vos</strong>, si és possible abans que us n’aneu al llit, <strong>una relació amb unes condicions més lleugeres i compatibles amb el creixement individual</strong>, ja que no estem parlant de la creació de famílies.</p><p>Deixem que l’arròs creixi a una altra banda. Deixem que el romanticisme segueixi florint allà on l’hi és més natural i no entre les avorrides converses de les parts contractants.</p><img src="https://medium.com/_/stat?event=post.clientViewed&referrerSource=full_rss&postId=2bff7476369f" width="1" height="1" alt="">]]></content:encoded>
        </item>
    </channel>
</rss>