KOBE
60 punts per acabar una carrera de 20 anys. Aquest podria ser el titular d’un escrit que resumeixi un dels millors jugadors de la història del bàsquet. Podria ser també un escrit ple de números, com 5 anells, 81 punts en un partit, 18 All-Stars, i un etern reguitzell d’estadístiques que pots trobar en webs com aquesta.
Mai he estat fan d’aquest jugador perquè no em cau bé. És una raó molt convincent i gens raonada, tot i que no em costaria trobar infinits motius per trobar-li defectes, començant per haver jugat sempre vestit de groc. Malgrat tot, això no és incompatible en veure que es tracta d’un dels jugadors amb caràcter més guanyador que he vist mai jugar, i només per això ja mereix absolutament tots els meus respectes.
Get Albert Campmany’s stories in your inbox
Join Medium for free to get updates from this writer.
Durant tota la seva carrera en Kobe ha tingut infinitats de haters principalment perquè, a banda del seu innegable talent, ha guanyat, i molt. Guanyar crea simpatia, però quan es guanya massa aquesta simpatia es transforma ràpidament en odi (esportiu). Però si analitzem tot el que va passar al voltant de l’últim partit, deixant nítidament en segon pla el nou rècord de victòries de la lliga regular d’un equip com Warriors, ens hem de preguntar com qui i com ho ha fet. Doncs la resposta és fàcil: Publicitat. La mil·limètrica campanya del darrer mig any que ha envoltat la seva persona ha fet pujar el valor de la marca Kobe, Nike i NBA d’una manera espectacular i ha fet oblidar les misèries d’un equip mític que ha fet la pitjor campanya de la seva història amb un 20% de victòries. Ell ha tingut també una carrera amb bastants alts i baixos, amb capítols tant remarcables com la denúncia d’abús sexual d’una dona o el seu mal final amb Shaquille O’Neal a Lakers, tot i que All’s well that ends well.
Tot va començar al sisè partit de fa dues temporades, quan ja amb 35 anys es va trencar el taló d’Aquiles i ja no va tornar a jugar en tota la temporada. Després ha encadenat fracassos col·lectius i lògica disminució de notorietat i percentatges individuals. Després d’aquesta perspectiva i amb previsió que la seva figura es devalués més, el dia 29 de novembre de 2015 va anunciar la seva retirada del bàsquet després patir l’onzena derrota dels primers tretze partits disputats. I aquí va començat el seu pas d’estrella-veterana-en-caiguda-lliure a mite en actiu. A partir del següent partit, a la seva ciutat natal de Philadephia, cada pavelló que ha visitat s’ha omplert, se l’ha aplaudit, se l’ha homenatjat, se l’ha venerat, fins i tot a les pistes més haters ha rebut les més grans ovacions. I això és bo per ell (passarà a ser probablement el segon dels esportista que més ingressos generarà una vegada retirat, darrere -again- de Jordan) és bo per Nike, (que s’endurà part d’aquests beneficis) i és bo també per la NBA, que ha demostrat una vegada més que es tracta de la millor lliga esportiva del món, potenciant l’aureola de jugador exemplar convertit en llegenda, amb uns vídeos i homenatges que emocionen a una pedra i amb un tractament del producte envejable.
I la cirereta del pastís, al Sr. Bryant no se li va acudir res més que rematar-ho tot enxufant 60 punts al partit que posava punt i final a la seva carrera amb -això sí- 50 tirs de camp i -això també- clavant les últimes 5 cistelles que van permetre remuntar el partit i donar la victòria als Lakers. Bon símil de la seva carrera.
Llarga vida als jugóns.










