Sitemap
Albert Campmany

Albert Campmany

Guionista de la meva vida. Commuter. Persona.

I si paguem tots l’IVA?

3 min readOct 22, 2014

--

Hi ha un impost que es diu IVA (Impost sobre el Valor Afegit) i serveix a l’administració per recollir diners. Si ens fixem amb la paraula “Impost” vol dir que està imposat, que és una cosa que ningú ens ha demanat la opinió de si podem triar de pagar-lo o no. Per tant si no ens agrada aquest impost o el trobem inútil, sempre tenim l’opció de proposar al govern una altra cosa, manifestar-nos o crear un partit que promogui el “NO MÁS IVA” (em sona aquesta frase).

Partint d’aquesta base, crec que és una bona manera de recollir diners vinculant-hi el consum, encara que és discutible si és una bona mesura pujar-ne el percentatge en temps de crisi. Les empreses també paguen IVA però al vendre el producte a una altra empresa, es recupera, i encara que el producte hagi passat per 4 mans (el dels recursos naturals, el que fabrica, el distribuïdor i el botiguer) el que suporta l’impost és només el consumidor final.

Però hi ha gent que no paga. Molta gent. A Espanya segons un estudi (mostrat en aquest gràfic) s’estipula que el 20% de l’economia és submergida, per tant són diners que l’estat espanyol deixa de cobrar. M’irrita la gent que presumeix d’haver pagat una cosa sense IVA, perquè està estafant la societat i faltant el respecte als que l’estan pagant. Cada vegada que es paga una factura sense IVA, s’empobreix l’administració, i si això s’uneix a unes condicions poc favorables al consum, com ara una crisi, el volum de recaptació baixa en picat comparat amb el previst (veure aquí) i una de les conseqüències i solucions més ràpides per recaptar més és apujar el % d’IVA. Degut a això, però, es va engrandint més la diferència entre els que paguen i no perquè mentre uns pagaran el 21%, els altres continuaran pagant el 0%, apart que el consum disminuirà encara més. Amb números a la mà, si tots paguéssim l’IVA (suposem que l’IVA que paguem actualment és de mitjana un 19%, perquè el 90% del que es consumeix té un IVA del 21% ara mateix) i si s’aconseguís que pràcticament tothom (el 96% de la població) el pagués, es podria reduir automàticament fins al 16%. Però clar –“que paguin només els rics!”- doncs no, que pagui tothom. Si voleu es pot discutir uns percentatges d’IVA per rendes molt baixes, però per la resta de la gent aquest impost al consum és lògic. Per exemple, quan un ric es compra el Cayenne més barat, l’estat recapta 15.000€ (a part del contracte no escrit que porta un cotxe d’aquestes característiques que és el de xupar 12l/100km de benzina a 1.65€/l, un 50% dels quals també són impostos) mentre que amb un Dacia Logan, 1.900€

Sovint es critica els estatunidencs, però una de les coses bones que tenen és que pagar impostos és un fet molt ben vist i honorable. A les pelis sempre surt el típic que diu –“Jo pago els meus impostos!”- quasi com a justificació per haver disparat a 20 adolescents en un institut. Mentre estant, aquí ets un heroi si dius que has aconseguit fer les obres de la cuina en “B”. Fins que no ens avergonyim de dir-ho enlloc d’escampar-ho, no serem un país més equitatiu i just (i no dic que els EEUU ho siguin!).

La solucions a curt termini són per mi:

Get Albert Campmany’s stories in your inbox

Join Medium for free to get updates from this writer.

1) Abaixar l’IVA al mateix temps que es faci un control exhaustiu de les compres (seria una inversió enorme en inspectors però que molt fàcilment es tindria un retorn positiu quan es deixés de pagar tants en negre), especialment en el sector sanitari privat (oju amb els dentistes, especialistes…), al món de la restauració, etc,

2) Incentivar els pagaments en targeta de dèbit, creant una targeta de pagament que podria ser el mateix DNI, desvinculada les targetes bancàries per no enriquir-los més. Tot i que ja la tindríem liada amb els bancs.

3) Enfortir les multes i lleis pels que no paguen els impostos pertinents.

Tot i així, a mitjà i llarg termini la solució més efectiva és, per variar, l’educació de les persones.

Like this:

M’agrada S’està carregant…

Originally published at campusmagnus.wordpress.com on October 11, 2012.

--

--

Albert Campmany
Albert Campmany

Written by Albert Campmany

Guionista de la meva vida. Commuter. Persona.