Sitemap

Hipoteca

2 min readOct 28, 2014

Arrel del Convidat que s’entrevistava a Ada Colau, vaig tenir una nova oportunitat per reflotar dins de les problemàtiques que m’inquieten el drama dels desnonaments. Els problemes persistents tendeixen a enquistar-se i a passar desapercebuts si no hi tens un contacte directe o si no llegeixes algun tuit col·lateral.

En general accepto haver tingut inconscientment el pensament que bona part dels casos el problema havia estat la falta de previsió de la gent que, potser no tenint ni feina fixa (oxímoron), hipotecaven part de la seva vida per poder comprar una vivenda.

Es confon moltes vegades el dret a l’habitatge amb el dret a ser propietari d’un habitatge, i això en molt casos continua essent part de l’origen del problema, però la banca és sens dubte la cara co-protagonista.

Get Albert Campmany’s stories in your inbox

Join Medium for free to get updates from this writer.

Els bancs no són empreses corrents, perquè tenen la responsabilitat social d’administrar la representació física del treball (els diners) dels ciutadans i deixar-los a altres, a canvi d’uns percentatges. Però tot i no ser empreses corrents gaudeixen de privilegis que cap empresa té. Si cauen, l’Estat els aixeca. Amb l’excusa de la responsabilitat, es socialitzen els deutes mentre es privatitzen els beneficis i per això el FROB és una de les perversions més grans que hi ha hagut aquests últims anys a l’Estat espanyol. Per tant, l’Estat és còmplice implícit de tot el que està passant.

Podria actuar l’Estat? Tenint en compte que l’Estat està controlat per partits polítics, i que aquests deuen un total de 238 milions d’€ a les entitats financeres, NO. No faran cap pas traumàtic que pugui perjudicar la probable futura renegociació del deute. Per tant o bé es creen partits polítics que no hagin tingut encara prou temps per emmerdar-se fins al coll (com els que ara mateix penseu) o bé Europa (no rigueu, va) ha de tenir el poder de fer complir una llei bancària europea comuna.

Mentre esperem que tot això passi, s’ha de poder acceptar sempre la dació de pagament -per molt que els bancs plorin perquè no saben què fer-ne-, donar suport a les accions de la PAH -que fan de mà dreta, amics, psicòlegs i advocats dels afectats-, i finalment educar tot el que puguem als nostres fills -perquè no cometin els mateixos errors que nosaltres-.

Albert Campmany
Albert Campmany

Written by Albert Campmany

Guionista de la meva vida. Commuter. Persona.